- Avui és el Dia mundial de la tuberculosi. El 2016 es van notificar a Andorra quatre sospites de tuberculosi que es van confirmar posteriorment com a casos. Tots els afectats eren residents. Això va situar la taxa d´incidència anual d´aquesta malaltia en 5,1 per 100.000 habitants. La gran majoria dels casos es detecta en països poc desenvolupats. - DA inicia els moviments per dur al Consell General la reforma del codi de relacions laborals. Un text que els Demòcrates ja volien entrar a tràmit la legislatura passada. El grup parlamentari ha convocat els agents econòmics i socials per presentar-los la reforma a fi que hi puguin fer aportacions. En qualsevol cas, la voluntat és entrar el text a tràmit abans que acabi el juny. - El Govern considera que la llei d´emprenedoria presentada pel PS no té prou en compte l´impacte sobre la realitat empresarial i l´ordenament jurídic. Tot i compartir l´esperit del text, l´executiu considera que si el Consell accepta debatre el text caldrà revisar a fons l´articulat per adaptar-lo a la realitat. Així consta en el criteri que ha emès sobre la proposició. - L´estació d´autobusos hauria d´estar finalitzada el 30 d´abril, però ni tan sols el Govern confia que sigui la data definitiva. La societat que s´encarrega de la seva gestió, formada per set empreses, està ultimant els mitjans tècnics per poder-la posar en funcionament. Fonts properes a la societat han explicat a RTVA que estan pendents que finalitzin els industrials i que prefereixen esperar.
AM En Directe RNA En Directe ATV En Directe

Blog d'Andorra Difusió

  • “Au nena, vés amb la mare!” Capítol 4: l’exposició dels nens a les xarxes

    “Au nena, vés amb la mare!” Capítol 4: l’exposició dels nens a les xarxes

      01 de setembre, 2016 - 11:29  |     au, nena, vés amb la mare!

    Intentar que un músic, que viu pendent de les filigranes simbòliques de l’aire en moviment, escrigui en un idioma tan concret com aquest és una bogeria. I, a més, si se li demana que abandoni la seva dèria de fer reviure les idees de senyors italians o alemanys, morts fa tres segles, per a explicar les seves pròpies vivències és una crueltat. 

  • Au, nena, vés amb la mare! Capítol 3: Les guarderies

    Au, nena, vés amb la mare! Capítol 3: Les guarderies

      19 de maig, 2016 - 11:10  |     au, nena, vés amb la mare!

    El subcomandant Pol es manté, seriós, a la seva cadira, m’ha demanat que no encengui massa llums, la penombra ja li va bé. Tot i així s’ha preocupat de si jo podria escriure amb tan poca llum, li he dit que gravaria la conversa, que no em molestava pas la foscor i que si estava preparat. “Per on començo?” “Pel principi si no és molèstia” s’acosta al llindar de la cadira, posa els peus ferms a terra i amb la mà s’espitja els ulls com si volgués girar-los cap al racó del cervell on neix la memòria. “Com vostè vulgui…” agafa aire a poc a poc com si hagués de cantar una ària de Puccini o fer una immersió a pulmó. 

  • Au, nena, vés amb la mare! Capítol 2: "Vinc a inscriure la meva filla"

    Au, nena, vés amb la mare! Capítol 2: "Vinc a inscriure la meva filla"

      17 de març, 2016 - 09:39  |     au, nena, vés amb la mare!

    Si poguessin, les senyores del registre civil farien un àlbum amb les cares dels pares que hi passen. Sense dutxar ni dormir, mal afaitats, amoïnats per si porten tota la documentació. Però les senyores del registre civil no volen un àlbum de pares mal endreçats, volen un àlbum per enviar als senyors que fan els diccionaris d'arreu del món per demostrar-los que les paraules "orgull i satisfacció" no són la cueta del discurs de Nadal de cap corrupte tarat per la consanguinitat, ni res del que tenen escrit a les pàgines dels seus volums. L'orgull és la brillantor d'aquells ulls enfonsats dins un sacs oculars inflamats i la satisfacció és la sensació que inunda l'ascensor de baixada de la primera tasca encomanada exclusivament al pare. Així ho va fer el meu, i abans el seu...

  • Au, nena, vés amb la mare! Capítol 1: El naixement

    Au, nena, vés amb la mare! Capítol 1: El naixement

      10 de desembre, 2015 - 10:54  |     au, nena, vés amb la mare!

    Mai havia volgut fills, bé potser menteixo i algun cop havia fantasiejat a tenir-ne, de fet, sempre he volgut una filla. I, per arts que ningú coneix, ens vàrem trobar la meva dona i jo (pot ser que em deixi de literatura barata i expliqui que les arts estranyes són dos ordinadors i el xat del Facebook). Doncs això, que finalment, després del millor moment  vital pel gènere masculí...