- Canvi de líder a la Lliga Multisegur Assegurances. L´espectacular golejada 18 a 0 del Tic Tapa Sant Julià sobre la Penya Encarnada ha donat el lideratge als lauredians amb 11 punts. La Unió Esportiva Engordany puja a la segona plaça a només un punt del líder després de derrotar 4 a 1 a l´Inter en el derbi escaldenc. - Quarta derrota del MoraBanc a la Lliga Endesa. Els de Joan Peñarroya només han resistit 25 minuts a la pista del Tecnyconta Saragossa, que ha acabat sumant la primera victòria de la temporada, per 95 a 78. Diumenge vinent, nou examen al Poliesportiu contra l´Iberostar Tenerife. Abans, visita a la pista del Cedevita de Zagreb, dimecres, en el tercer compromís a l´Eurocup. - L´arquebisbe d´Urgell i Copríncep d´Andorra, Joan-Enric Vives, ha iniciat aquest diumenge la visita pastoral a la parròquia de Sant Julià de Lòria. Ho ha fet al Santuari de Canolich. Per a Joan Enric Vives aquestes trobades serveixen per mantenir directament un contacte personal amb el poble. - Aquest dilluns comença la campanya de vacunació contra la grip estacional, que s´allargarà fins al 29 de desembre. El Ministeri de Salut preveu realitzar-ne unes 6.000, xifra similar a la de la campanya anterior. - El Cap de Govern està convençut que les lleis de transferències i competències compleix al cent per cent la llei. Antoni Martí ha carregat contra l´actitud del PS que valora la possibilitat de presentar un recurs d´inconstitucionalitat. - Antoni Martí es mostra preocupat per les conseqüències que pugui tenir a Andorra l´aplicació de l´article 155 de la constitució espanyola a Catalunya. El cap de Govern ha reiterat que el Principat té unes bones relacions tant amb Espanya com amb Catalunya. Per això, ha apostat perquè les institucions de tots dos governs dialoguin sense intermediaris per trobar una sortida al conflicte. - Canillo ha acollit una nova edició de la Fira del Bestiar, amb la participació d´una vintena d´explotacions ramaderes. El sector viu moments d´incertesa a la parròquia a causa de les dificultats per garantir el relleu generacional.
AM En Directe RNA En Directe ATV En Directe

Blog d'Andorra Difusió

Blade Runner: Un futur proper?

  Blog RTVA » Cultura   12 d'octubre, 2017 Blade Runner: Un futur proper?

Un vehicle volador aterra davant d'una granja industrial. De l'interior en surt l'Agent K, interpretat per Ryan Gosling; camina fins a una casa i hi entra. Tot sembla tranquil, tan sols el so d'una cassola bullint a la cuina trenca el silenci. Així és com comença l'esperadíssima seqüela de Blade Runner, Blade Runner 2049. Una seqüència amb la qual Denis Villeneuve, director del nou film, pretén retre un homenatge a la seva antecessora de Ridley Scott, estrenada el 1982. L'escena en qüestió havia de ser el punt de partida de l'original, però finalment, tot i tenir fets els storyboards, es va descartar i no va ser rodada. 

Aquest és un dels molts nexes d'unió que podem trobar entre el nou film i l'anterior, reconegut com a obra mestra del cine de ciència-ficció. La nova pel·lícula, de 163 minuts, 40 més que la primera, convida l'espectador a fer un viatge al futur, aquest cop fins a l'any 2049.

Si, a la primera, Harrison Ford era un blade runner que havia d’eliminar uns replicants, robots biològics, rebels que han tornat a la Terra, en aquesta nova entrega, trenta anys més tard, el nostre protagonista és l'Agent K. Un nou blade runner que s'encarrega d'eliminar els antics models replicants, en els quals es van evidenciar senyals de rebel·lió i rampells de violència. Durant la seva recerca descobreix un secret ocult que podria aconseguir acabar amb el caos que impera a la societat.

La nova entrega preserva l'estètica de l'original a través de decorats, música, fotografia i il·luminació, que ens evoquen un món pessimista i tràgic sota els efectes del canvi climàtic. El caos de la societat es pot percebre amb la fotografia que proposa Roger Deakins, mantenint bona part dels elements icònics tan característics de Blade Runner. La influència oriental, els llums de neó i les enormes pantalles lumíniques contrasten amb un món fosc i fred on la pluja, el fum i la nit tornen a tenir un paper important; de la mateixa manera que la música, aquest cop composta per Hans Zimmer i  Benjamin Wallfisch, aconsegueix crear l'atmosfera adequada a través de la vibració de greus i botzines. Un film on cada pla està pensat al detall i que mereix, per la seva riquesa visual, ser gaudit en una sala de cinema.

Abans però, a causa de l'estreta relació que guarda amb la seva antecessora, és recomanable reveure la cinta original i de passada donar una segona oportunitat a una pel·lícula que, com El Mago de Oz (Victor Fleming, 1939) o Ciudadano Kane (Orson Welles, 1941), va fracassar a la taquilla, però que el pas del temps ha situat en el seu lloc.  Es va estrenar l’any 1982, una dècada en què els cinemes estaven saturats de pel·lícules de ciència-ficció com  Star Wars  (George Lucas, 1979), Star Trek (Robert Wise, 1979), The Thing  (John Carpenter, 1982) o ET The Extra-Terrestrail ( Steven Spielberg, 1982).

Blade Runner és una d'aquelles pel·lícules que ha envellit bé, i que tot i els avenços tècnics de les darreres dècades en el món dels efectes especials, continua sent avui una obra primordial de la història del cinema i que mereix, per tant, ser analitzada i vista.

El film, gràcies a la seva predicció del futur, s'ha convertit en un clàssic atemporal en el referent als valors que dominen la societat actual, que van ser incompresos quan es va projectar per primera vegada, però que avui, observant l'evolució que ha experimentat la tecnologia i la societat, posen de manifest tot tipus de reflexions filosòfiques, socials i polítiques.

L'argument es basa en l'obra literària de Philip K. Dick Do Androids Dream of Electric Sheep? (1968), que criticava una societat utòpica desvirtuada, en la qual els valors que ens fan humans deixen d'existir i donen pas a un món on la mecanització, la indústria, la contaminació, la globalització i la pèrdua d'identitat cultural són palpables. Un món on la tecnologia substitueix els vincles afectius i les interrelacions personals. 

L’adaptació del llibre es tradueix en la pel·lícula Blade Runner, que situa els fets a Los Angeles l’any 2019. Falta poc més d’un any per arribar-hi i sembla que serà molt diferent del que imaginava Ritley Scott en el seu film. O potser no tant?

Un article d'Hèctor Romance, periodista i director de cinema