Com detectar i gestionar l'assetjament escolar

Com detectar la víctima

Per detectar la víctima d’assetjament, cal estar atent a qualsevol canvi en el nen. Els indicis més freqüents són:

• Canvi de comportament sobtat sense que es pugui justificar per cap esdeveniment conegut pels adults pròxims (pares, professors..),
• Aparició de ferides  físiques repetides i/o una deterioració o desaparició del material escolar,
• Disminució del rendiment escolar, 
• Símptomes físics que porten repetidament a fer una consulta al metge sense que aparegui cap problema de salut que justifiqui aquest símptoma, o que provoquin faltar a l’escola, com poden ser mals de caps, dolors de panxa o en altres llocs
• Por d’anar a classe i/o avisos repetits de l’escola de l’absència del nen (quan es pensa que hi ha anat)
• La desaparició dels amics habituals del nen, l'infant deixa de parlar d'ells, s’han enfadat, no venen a casa quan abans ho feien, etc...
• En alguns casos pot aparèixer petits furts de diners

Com detectar l'agressor

Detectar la persona agredida és molt important, i com més aviat millor, però també és necessari detectar l’agressor. Contràriament al què es pensa, el nen agressor també tindrà repercussions negatives en la seva vida si no se l’ajuda.  Els indicis més freqüents són:

• Respostes agressives en diferents contextos socials i fins i tot envers els adults
• Canvi en el discurs: verbalitzen menyspreu cap a altres persones per raons injustificades
• Canvis emocionals bruscos principalment orientats cap a la ira
• Alt nivell d’ impulsivitat
• No té en compte els altres: sol augmentar molt l’egocentrisme i la falta d’empatia
• No accepta ni respecta les normes, ni els límits dels altres

Tot i així, aquestes llistes no són exhaustives i qualsevol canvi en el comportament d’un nen ha de ser sempre una senyal d’alerta. Una vegada detectada i comprovada la situació d’assetjament, s’haurà de gestionar tant la víctima, l’agressor i els espectadors de l’agressió.

Què poden fer els pares?

Els pares solen estar molts desemparats quan acaben sabent que el seu fill ha patit un assetjament escolar o quan se’ls comunica que el seu fill agredeix un altre. Quan el nen és la víctima, totes les mesures emprades han de garantir la seva protecció en tot moment i evitar crear situacions que puguin augmentar la vergonya i/o la humiliació del nen.

La família té un paper important en la gestió de l’assetjament. Així, els paren de la víctima haurien de:

• Investigar amb cura el que està passant: deixar el nen parlar sense interrompre en un principi i demanant detalls quan es creu oportú
• Posar-se en contacte amb l’escola,  senyalar la situació i demanar la resolució del problema
• Mantenir la calma i demostrar determinació per resoldre positivament la situació
• No estimular el nen a reaccionar de forma agressiva ja que podria empitjorar la situació, però sí es pot considerar respostes assertives alternatives per respondre als agressors
• Considerar la necessitat de contactar un advocat si la situació no es resol o empitjora
• Considerar la necessitat d’un seguiment psicològic per que el nen superi el trauma

Els agressors també necessiten ajuda. Els pares d’un nen agressor haurien de:

• No ignorar la situació i mantenir la calma
• Crear una comunicació de confiança amb el nen
• Posar-se en contacte amb l’escola i demanar suport per a la resolució del problema
• Establir pautes educatives que ajudin el nen a gestionar i expressar les seves emocions i frustracions sense agressions
• Explicar al nen què passarà si continua assetjant un nen, desaprovar els seus comportaments agressius i elogiar els bons comportaments
• Considerar la necessitat d’un seguiment psicològic que permeti al nen adquirir una bona gestió de la seva agressivitat, de les seves emocions i augmentar les seves habilitats socials,
• Ajudar el nen a reconèixer el seu error i a demanar perdó a la víctima.

Ajuda i protecció

En tot cas, la primera etapa és escoltar, sense jutjar, a la víctima com a l’agressor i fer una avaluació acurada de la situació, amb l’ajuda dels professionals adients (metge, psicòleg, professors, director del centre escolar..). La segona etapa serà establir mesures de protecció activa del menor agredit. A continuació es resol la situació d’assetjament el qual implica detectar totes les persones implicades i proporcionar ajuda a tots, incloent l’agressor /els agressors. Aquesta fase és la més llarga i complicada ja que implica moltes persones que hauran de col·laborar per que la situació es resolgui de forma definitiva. Per finalitzar el procés, s’estableix un programa preventiu de noves agressions.

Les xarxes socials i els telèfons mòbils són ara una eina que s’utilitza per fer bullying. És important acompanyar els nens en l'ús de les noves tecnologies i explicar-los molt bé com utilitzar-les i com detectar comportaments poc adequats. Se'ls hi ha de gestionar l'ús del telèfon mòbil i controlar els missatges que reben i les publicacions que fan amb transparència. El hi hem d’explicar la importància de controlar-ho, ho han de saber perquè no es trenqui la confiança.  Recorda que són menors i, sovint, són poc conscients dels límits i dels riscos.

Un article de Mariona Buxó i Sònia Bigordà, psicòlogues de Psico B.