Com gestionar una infidelitat?

Com gestionar una infidelitat?

La infidelitat és una d’aquelles grans angoixes relacionades amb la vida de parella i alhora una de les fantasies més compartides. Sovint va envoltada d’una representació negativa, com una mancança a un contracte, ja sigui moral, social o religiós. Vist així, es considera que una de les dues persones s’ha deixat temptar per un acte “prohibit”.

Com pot afectar una infidelitat?

Més enllà de l’aspecte social, la manera de viure una infidelitat i l’impacte que aquesta tindrà en cada membre de la parella, té a veure amb el sentit que cadascú li doni, en funció d’aspectes tant personals com l’educació, els valors, les experiències viscudes, etc.

En qualsevol cas, és freqüent que quan la parella ha estat infidel, la confiança en si mateix i l’ego es troben tocats, tenint la sensació de no haver estat capaç d’aportar a l’altre el què buscava. A més, com més inesperada i incomprensible, més afecta el grau de confiança que hi havia dins de la parella, modificant la imatge i la idea que es tenia d’aquesta relació. Per altra banda, el qui ha estat infidel pot trobar-se dividit entre desitjos contradictoris: seguretat contra passió i novetat, amb un sentiment de culpa freqüent de rerefons.

Molt sovint, davant una infidelitat apareixen valoracions negatives i una recerca de culpables i explicacions. Tots hem sentit alguna vegada allò de: “Si hi ha hagut una infidelitat segur que és perquè alguna cosa no va bé entre aquests dos”.

Però deixant de banda les generalitzacions que poc aporten a l’anàlisi d’un comportament individual, es pot considerar que hi ha tants tipus d’infidelitats com de persones, i conseqüentment, tantes maneres de viure-la com models de parella.

Què hi ha darrera una infidelitat?

No és cap secret que actualment les oportunitats són més nombroses: viatges professionals, possibilitat d’interactuar amb diverses persones, xarxes socials que ens permeten trobar aquella persona del nostre passat amb qui ens va quedar una assignatura pendent. Aquestes oportunitats no són determinants, però poden facilitar que això passi.

A més, els motius d’una infidelitat poden ser variats:

  • Avorriment
  • Frustració
  • Necessitat de comprovar el propi poder de seducció
  • Posar a prova els lligams emocionals
  • Buscar l’excitació que produeix una relació nova per compensar la rutina amb la parella
  • Venjança
  • Etc...

A aquests motius, se li poden afegir factors individuals més o menys marcats, com són la necessitat de buscar sensacions i experiències noves, la recerca d’estímuls i emocions fortes o una filosofia de vida basada en l’hedonisme.

Podem evitar-la?

Ser conscient i acceptar la infidelitat com una possibilitat en la vida de la parella pot ser una manera de detectar alguns dels factors que la provoquen i fins i tot anticipar-se, si es considera oportú.

En una parella, existeix un contracte implícit sobre el respecte dels límits entre fidelitat i infidelitat. Sovint, tot i no haver-ne parlat mai, els dos individus tenen una idea pròpia del que es pot arribar a acceptar i del que no, del que es pot perdonar i del que no.

Establir clarament unes regles dins de la parella, pot tenir el mèrit d’aclarir els punts següents: Què ens autoritzem a fer cadascú per la seva banda? Què passa si xatejo amb desconeguts? Què passa si un dia tinc una relliscada? I si vaig a sopar amb el/la meu/va ex?

En definitiva, negociar uns "límits" que convinguin als dos pot ajudar a racionalitzar angoixes evitant trair la confiança de l’altre.

I a la pràctica, com es gestiona?

No és el mateix tenir una aventura esporàdica, un amant regular o una vida paral·lela. Però sovint, el sentiment de culpa acompanya la persona que ha estat o està sent infidel. Quan la culpabilitat es fa massa insuportable, alguns opten per explicar-ho tot a la seva parella i descarregar-se. Actuant així, es dóna un rol a l’altre que no li pertoca: el d’haver d’assumir un acte que no té res a veure amb ell.

Des de ben petits, s’ensenya als nens a responsabilitzar-se de les conseqüències dels seus actes i a assumir-los. Això també vol dir ser capaç de gestionar els sentiments i emocions desagradables com la culpa, la tristesa o el penediment, sense haver de carregar l’altre només per sentir-se millor.

A més, val la pena recordar que en un país petit com el nostre, una infidelitat pot passar menys desapercebuda que en entorns més grans on l’anonimat permet fer i desfer més fàcilment. Una vegada més, el qui es consideri lliure d’actuar seguint els seus desitjos individuals, no està exempt de plantejar-se quin impacte pot tenir la seva infidelitat si la seva parella se n’assabenta per tercers.

I després?

Per alguns, la infidelitat pot tenir com a conseqüència la pèrdua de la confiança en l’altre o fins i tot el trencament de la parella. Per altres, aquesta situació es convertirà en una oportunitat per fer un reset de la seva relació de parella i valorar-ne la importància. Sovint, les coses que es tenen, es valoren quan han estat a punt d’escapar-se, i d’això se n’adona tant el que ha estat infidel o a punt de ser-ho com el que “s’ha quedat a casa”.

Un article de Laura Fité, psicòloga

Comparteix: