De què estem fets?

Segur que té raó, doncs les històries, la literatura i, en general, la paraula marca molt del que som, de les nostres emocions i de com entenem el món i les relacions amb els nostres semblants. Però, abans de poder interaccionar mitjançant la comunicació, d'establir connexions amb el nostre entorn, abans fins i tot de tenir consciència de la nostra pròpia existència, la matèria de la qual estem fets va formar el nostre cos i la nostra ment. Totes les nostres cèl·lules, hormones, neurotransmissors o el nostre benvolgut pàncrees estan formades per la unió de petitíssims àtoms formant estructures que donen a cada part de l’organisme les seves propietats i funció.

A les preguntes més típiques –"d'on venim?", "a on anem?", "qui som?"– jo sempre he afegit una altra: "de què estem fets?".

No penseu que aquesta pregunta em volta pel cap des que era petitó. No. Jo, durant la meva infància, adolescència i bona part de la meva etapa d'adult, he crescut pensant que era una persona única, no per alguna cosa destacable, però sí per alguna cosa especial, o almenys això em deien els meus pares. Aquesta terrible pregunta em va assaltar la primera vegada que vaig ser pare, observant a aquella personeta que va venir al món gràcies a una combinació d'unes molècules molt especials, que abans estaven en mi, i ara en el meu fill. Em refereixo a l'ADN (àcid desoxiribonucleic; uf!, gairebé no ho dic). Aquest dia, vaig pensar que, fos el que fos el material que em conforma, transcendiria a la meva existència i perduraria en el meu fill.

El meu fill va néixer amb 2,900 quilograms, una dada que se'ns grava en la memòria millor fins i tot que la data del descobriment d'Amèrica, però a causa de l'alimentació i les bones cures ha anat creixent fins a aconseguir la seva massa actual de 35 quilograms (i compte, dic "massa", no "pes", que seria una força i, per tant, es mesuraria en Newtons).

D'on va sortir aquest increment de massa? Ja sabem, pel meu anterior article, que estem fets de la unió de molts àtoms. I, quan dic molts, em refereixo a una quantitat que sé escriure amb nombre, però que em costa dir amb paraules. 3.740.000.000.000.000.000.000.000.000 en el cas del meu fill. Et deixo a tu que ho pronunciïs*. Per calcular aquest nombre tan graciós, haig de dir que he hagut d'agafar llapis i paper, i una calculadora, i saber que estem fets d'un 65% d'oxigen, un 18% de carboni, 10% d'hidrogen, 3% de nitrogen, 1,5% de calci, 1% de fòsfor i… la resta?, d'altres cosetes vàries.

Pensareu que, com es compten tants àtoms?, doncs seria impossible sense l'ajuda de la llei d'Avogadro, enunciada el 1811 per Amedeo Avogadro, que va abandonar el món de les lleis després de graduar-se en dret canònic per dedicar-se al món de la ciència. Sense la seva ajuda, per comptar els àtoms dels quals està fet el meu fill, i pensant que cada segon som capaços de comptar una unitat, trigaríem més de vuit mil milions de vegades l'edat de l'univers. Però la ciència i el senyor Avogadro van sortir al nostre rescat podent demostrar que "un mol de qualsevol substància conté el mateix nombre de partícules", sent aquest nombre el que porta el seu nom.

I ara arriba el millor... Demostrat queda que la quantitat d'àtoms que componen, no només el nostre cos sinó qualsevol organisme viu, és ingent, i que a més els àtoms que es van crear en l'inici de l'univers i es van fusionar en els estels són gairebé els mateixos que existeixen avui i que simplement passen d'un lloc a un altre. És a dir, que quan una persona mor, els seus àtoms comencen un nou viatge que s'inicia amb la descomposició del nostre cos, que passarà a ser un gran aliment per a bacteris, platihelmints varis i també per a les plantes. Més tard, aquests àtoms incorporats a les plantes seran menjats per carnívors diversos, fins a arribar als nostres cossos i formar noves estructures i teixits.

Per concloure, estem fets de material reciclat que abans va pertànyer no sabem bé a qui o a què. Es calcula que tots portem en el nostre interior almenys un 1% d'àtoms que van pertànyer a Mozart, Newton o Shakespeare. Quina responsabilitat!

És molt més poètic dir que estem fets d'històries com indicava Eduardo Galeano, o de pols d'estels com deia el gran divulgador Carl Sagan, però la crua realitat és que estem fets d'àtoms de morts.

*3.740 quadrilions 

Un article de Carlos Moreno, cap del departament de Ciències del Col·legi del Pirineu

Il·lustració: Emily Zamzam Foster