- Els màxims accionistes de Banca Privada d´Andorra, Ramon i Higini Cierco, col·laboren amb el Ministeri de la Fiscalia espanyol contra la corrupció, encapçalat per Manuel Moix i la tinent fiscal Belén Suárez. Així ho indica el diari català ARA, que ha parlat amb fonts jurídiques i també amb l´advocat dels Cierco, Javier Iglesias. Segons el rotatiu, han aportat informació rellevant que podria fer aflorar xarxes de corrupció. - Arcalís seguirà impulsant les activitats d´estiu per augmentar el nombre de visitants fora de la temporada alta. A banda dels llacs de Tristaina, que rep milers d´excursionistes, es faran més esdeveniments esportius amb parada a la zona alta de l´estació. - Andorra la Vella i la Massana veuen factible la demanda del Partit Socialdemòcrata perquè les polítiques dels joves en risc d´exclusió siguin una competència del Govern. Aquests comuns consideren que l´executiu ja és l´encarregat de la legislació de Joventut, però es mostren partidaris que quedi fixat en la reforma de les competències. - Les persones que tinguin una segona residència per valor superior a mig milió d´euros no podran sol·licitar prestacions socials. En la nova valoració que el Govern ha aprovat, també es sumaran els valors dels actius financers als dels béns mobles, sense tenir en compte l´habitatge habitual. El ministre d´Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, considera que els canvis s´han fet per una qüestió de "justícia social". - El MoraBanc ja es troba a Bilbao on demà jugarà contra el RetaBET Bilbao un dels partits més transcendents de la temporada. Peñarroya arriba a la capital biscaïna amb el dubte d´Andrew Albicy. El base francès ha millorat respecte ahir del procés víric que està passant. Amb tot la seva participació encara està a l´aire. - El jove lauredià de 20 anys que ahir a la tarda va patir un greu accident laboral al centre hípic de l´Aldosa es troba estable i ha estat traslladat a planta des de l´UCI de l´hospital de la Vall d´Hebron, a Barcelona, on va ser derivat. Segons fonts del centre presenta una lesió medul·lar important. L´accident es va produir poc després de les sis de la tarda, quan el jove realitzava feines de pagesia conduint un tractor de grans dimensions.
AM En Directe RNA En Directe ATV En Directe

Blog d'Andorra Difusió

Per què en diuen ciència quan volen dir creença? (II)

  Blog RTVA » Ciència i tecnología   02 de març, 2017 Per què en diuen ciència quan volen dir creença? (II)

"El coneixement us farà lliures". Pensament atribuït al filòsof grec Sòcrates i que ara rescato per encertat i actual. En un moment en què la informació excessiva i sense filtre que rebem és difícil d'analitzar, necessitem disposar d'una certa cultura científica per poder, arribat el cas, prendre decisions en llibertat. Contràriament, si fem de la credulitat la nostra bandera, no només estarem exposats a l'engany i la manipulació, sinó que privarem la societat de pensament crític i començarem un retorn al pensament màgic dels nostres avantpassats.

En cadascuna d'aquestes suposades teràpies, sempre sorgeix un "inventor", però hi hauria la pregunta de qui és l'inventor de la cardiologia? I de l'oncologia o la química orgànica? Les disciplines científiques es basen en l'acumulació de treballs i evidències de moltes persones i equips que van edificant un model que expliqui la realitat i pugui ser analitzat per altres investigadors. Isaac Newton deia: "Si he vist més lluny és perquè estic assegut sobre les espatlles de gegants", en referència a científics de la talla de Kepler, Copèrnic o Descartes, cosa que no passa amb les teràpies pseudocientífiques.

Exemples de pseudociència

La quiropràctica, ideada per Daniel D. Palmer, proposa que les malalties es produeixen per bloquejos en la columna vertebral que impedeixen el correcte flux d'una energia vital que mitjançant el que ells anomenen “ajustos” o el que és el mateix, manipulacions de la columna vertebral són capaços d'equilibrar i sanar. Tot això, basat en l’estudi d’un sol cas, com ho expliquen ells mateixos...

 

 

La teràpia amb imants propugna que l'aplicació de camps magnètics que poden actuar sobre l'intercanvi iònic de la membrana cel·lular i equilibrar el pH, responsable dels nostres mals. Per cert, no diuen a quin pH es refereixen perquè tenim diferents valors de pH a cada zona del cos, però els mateixos imants serveixen per a multitud de malalties i dolències.

Les Flors de Bach, amb miraculoses propietats que el seu fundador Edward Bach atribueix a l'energia de vibració que l'aigua absorbeix dels principis de les flors, no en va va tenir una formació en el camp de l'homeopatia. Va decidir les aplicacions de les seves 38 flors basant-se en la seva intuïció, en llargues passejades pel camp, fins i tot "Impatiens", usada per tractar la impaciència a causa del nom que Linneo li va donar el 1753. És a dir, que la seva aplicació terapèutica es basa en el nom donat 150 anys abans de l'aparició d'aquesta teràpia.

Realment hi ha tantes i amb explicacions sobre el seu funcionament tan mancades de rigor que necessitaríem un article per a cadascuna. Però deixeu-me finalitzar analitzant a la gran triomfadora d'aquest món, la teràpia que factura més milions d'euros i que més ha influït en la nostra societat.

L'homeopatia

Va ser introduïda pel metge alemany Samuel Hahnemann pel 1796. La seva idea es basa en dos principis fonamentals:

  1. El similar guareix el similar.
  2. Quant més diluïda estigui aquesta substància més potent serà.

Dos principis basats en la il·luminació del senyor Hahnemann i poc més. Dic poc més, perquè a data d'avui, més de 200 anys després, l'homeopatia no ha pogut demostrar en cap assaig concloent tenir cap efecte més enllà del que coneixem com a efecte placebo. És a dir, no han guarit gens mai.

Potser serà per això, i per les possibles denúncies, que insisteixen que no abandonis les teràpies del teu metge ni deixis d'assistir a la seva consulta. Ens adverteixen que l'homeopatia és “complementària” a malalties greus (saben que no guareixen) i resolen problemes lleus de mal de cap, dolors d'esquena, estrès, marejos, refredats, etc., és a dir tot, allò que es guariria igual amb un plat de pernil o simplement no fent res.

L'homeopatia proposa que si diluïm moltíssim un principi actiu en aigua, aquest es fa cada vegada més potent. Diluir cafeïna en aigua seria el millor per eliminar l'insomni, per descomptat podeu provar-ho, jo ho he fet i sorpresa! No funciona.

El procediment per dissenyar un medicament homeopátic, per cert que la legislació només li exigeix que sigui innocu -i ja veurem que això ho compleixen rigorosament-, agafa una part de la substància que volem diluir i la diluïm en 99 parts d'aigua i tindrem una dilució 1CH (centesimal de Hahnemann), si després d'aquesta dilució agafem una part i la diluïm en 99 parts d'aigua tindrem una dilució 2CH i així successivament. Això sí, és important que en cada dilució copegem aquest pot un nombre de vegades determinat si pot ser sobre una bíblia amb tapes de cuir -prometo que això no és broma-, és el que en el seu argot criden “sucusió”. Fins a aquí ja sembla tot una mica rar. Però seguim.

La dilució arriba a tal extrem que en una dilució de 13CH, existiria una molècula de la nostra substància en un volum d'aigua equivalent a tots els mars i oceans d'aquest planeta. Conclusió: és simplement aigua. Però, en el súmmum de la imaginació i sense cap prova o demostració sobre aquest tema, ens expliquen sense cap rubor que l'aigua en contacte amb el principi actiu inicial té “memòria” i absorbeix l'estat vibracional d'aquest mantenint les seves propietats. En aquest moment és quan hom ha de dir prou a semblants artificis del llenguatge i demanar respecte al nostre sentit comú. I finalitzo filant encara més prim, aquesta aigua es posa en contacte amb boletes de sacarosa i fructosa (sucres) que miraculosament també capten l'estat vibracional d'aquesta aigua amb memòria, i és el que ens venen com a medicament.

De manera que comprem sucre, però això sí, el sucre més car del món (més de 3.000 euros/kg)

Es defensa la necessitat de crear una societat crítica, basada en criteris i en una correcta formació, i sembla poc probable que puguem fer dels nostres joves persones amb sentit crític si els adults d'avui donem l'esquena a la racionalitat i caiem en la credulidat de la desinformació sense exigir rigor a aquestes noves tendències, no només pel que fa a la salut, sinó en tots els àmbits i així ser menys susceptibles a l'engany i la manipulació.

Sé que no convenceré ningú que ja tingui una forta creença en aquestes tècniques, mai va ser tan elevat el meu objectiu, perquè usar la raó enfront de la fe mai va tenir grans resultats, però potser als qui s'acostin a aquest món per primera vegada aconseguirem que ho facin amb cautela i amb un esperit crític per poder destriar la ciència de la creença.

Un article de Carlos Moreno, cap del departament de Ciències del Col·legi del Pirineu

Il·lustració: Emily Zamzam Foster