"Porta tot l'hivern amb mocs”, “i pels mocs no em dones res?”, “Tinc por que el refredat li baixi al pit.” Us sona? Si sou pares, segurament sí. Al nas dels infants, els mocs hi viuen de manera més o menys permanent d’octubre a març.
El moc és una substància viscosa composta en un 95% per aigua, que es fabrica a les vies respiratòries amb una doble funció. La primera, mantenir la humitat. I la segona, defensar-nos de les infeccions. Produir moc ajuda a arrossegar els microorganismes fora del cos i a netejar les vies respiratòries.
El moc juntament amb la tos i els esternuts són sistemes de defensa contra els invasors. Però tenir mocs en excés molesta, preocupa i és sovint motiu de consulta a Urgències. Per això cap als anys 80-90 van proliferar multitud de remeis farmacològics per eliminar-lo: els xarops mucolítics.
Avui sabem, però, que els mucolítics no han demostrat eficàcia en la milloria del refredat en infants (ni fan que duri menys, ni prevenen complicacions) i, a més, poden tenir efectes indesitjats en una població especialment susceptible.
Per això, actualment, la majoria de societats científiques no recomanen l’ús de mucolítics en menors de 6 anys i en alguns casos, en menors de 12. En qualsevol cas, mai abans dels 2 anys.
I llavors, què fem?
Les úniques mesures que han demostrat una bona relació benefici-risc en el tractament dels refredats i que ajuden el nen a sentir-se millor són els rentats nasals, la humitat ambiental i la ingesta de líquids calentets.
Els rentats nasals es realitzaran amb sèrum fisiològic que podem obtenir a la farmàcia, amb xeringa, monodosi o dispensador automàtic, però amb suficient pressió per arrossegar tota la mucositat del nas. Podem fer rentats tantes vegades com el nen ho necessiti, però serà sobretot abans de menjar i abans d’anar a dormir. L’ús d’aspiradors nasals pot resultar útil, però es recomana no abusar-ne ja que és una sensació realment molesta pel nen i, a més, poden provocar ferides i més moc.
La humitat ambiental (ja sigui l’humidificacor, la ceba o deixant-los una estona més a la banyera) té una eficàcia més limitada, però també és útil perquè es trobin millor.
I si encara esteu alletant el vostre nadó, és important que mentre està constipat no li deixeu de donar el pit. La lactància materna aporta defenses que prevenen les otitis i les bronquiolitis.
Mites falsos
Al voltant del moc han proliferat diversos mites que són, en la majoria, falsos.
Un és el fet que prendre llet fa sortir més mocs. Tot i que sempre s’ha dit, no s’ha pogut demostrar que sigui cert i, de fet, els líquids calents, com ara la llet tèbia, poden tenir un efecte beneficiós durant el refredat.
Un altre de molt estès és que els mocs verds són signe d’infecció bacteriana i que, per tant, necessita antibiòtic. No és veritat. El color del moc depèn sobretot de la concentració d’enzims (alguns deriven del ferro i per això prenen aquest color verdós), del moment del dia (al matí sempre solen ser més concentrats i, per tant, més verds) i del moment de la infecció (cap al final de la infecció els mocs acostumen a ser més verds). En qualsevol cas, el color no depèn del tipus de microbi, pot ser verd tant en bacteris, en virus com en mucositat per al·lèrgia, per exemple.
Tenir mocs a l’hivern és un fet habitual en nens, la majoria de vegades són causats per una infecció vírica que es curarà sola. No obstant això, caldrà consultar el pediatre si observem que li costa respirar malgrat els rentats nasals, que el moc s’acompanya de febre alta o si el nen és menor de 3 mesos.
Un article de la doctora Mariona Ferrer. Pots seguir-la també al seu blog Pediatra Km.0
La doctora Ferrer també és col·laboradora del programa d'RNA Ara i Aquí. Pots escoltar sota aquestes línies el podcast sobre com tractar els mocs:
Comparteix:
