Quatre anys preparant ‘la final’

Quatre anys preparant ‘la final’

Jo no hi entenc, de política, es podria dir que amb prou feines m'agrada. Però com a bona part dels meus companys, aquestes dues setmanes he fet un màster seguint la campanya electoral. Habitualment segueixo els esports, però en aquestes eleccions m'ha tocat cobrir tot el que passava a la parròquia d'Escaldes-Engordany. Durant 15 dies he canviat Joan Peñarroya per Susagna Vela, Mireia Gutiérrez per Alba Álvarez, l'Albert Llovera per Jordi Rubia i el Justo Ruiz que vol pressió amb el 4-3-3, pel que vol entrar al Consell General.

No puc dir que l'experiència hagi estat negativa. Al contrari. Tot i ser un ‘rookie' en això de la política, la veritat és que han estat dues setmanes amb un ‘tiki-taka' molt intens, amb nous equips i nous jugadors. Quan em van dir que havia de seguir la campanya a Escaldes-Engordany (jugava a casa) primer de tot m'ho vaig prendre com un repte: ‘Ara comença una altra lliga', vaig pensar. És evident que els primers dies no tenia clars els sistemes de joc (què li passaria a qualsevol periodista de política si el posessin a seguir els Jocs dels Petits Estats?), però com més avançava la competició, millor entenia les tàctiques.

Entrant als vestidors he vist que els polítics també s'entrenen i es miren la pissarra abans de cada jugada. Els agrada més tenir la possessió que no pas perdre la pilota. Aquí també n'hi ha que busquen atacar i d'altres que el seu punt fort és la defensa. L'objectiu és anotar punts i no encaixar gols, buscar l'estratègia perfecta per sobreposar-se al rival. A pocs els servirà la medalla de plata o el subcampionat. Tot és millor quan les urnes, igual que els estadis i els pavellons, estan plenes. Aquí també, guanyis o perdis, tornes a tenir 4 anys, tota una Olimpíada, per tornar al terreny de joc.

 

 Un article de Xavi Bonet 

 

Comparteix: