Què tenen a veure Lady Gaga i Clint Eastwood

Què tenen a veure Lady Gaga i Clint Eastwood

“I can`t give you anything but love”, de J.McHught) és allò que normalment es coneix com a  estàndar de jazz, ja que ha estat una de els cançons més interpretades i enregistrades de la història del jazz nord-americà. 

Artistes de la talla de Marlene Dietrich, Duke Ellington, Ella Fitzgerald, Glenn Miller, Billie Holiday i molts més, han inclòs en el seu repertori aquesta cançó que, a més,  apareix també en moltes pel·lícules i també en la famosa sèrie televisiva “Lost”.

Com a curiositat cal mencionar que l’any 2014, Lady Gaga juntament amb Tony Bennett va enregistrar la cançó en l’àlbum “Cheek to cheek”.

La versió que ens oferiran els alumnes de l’Institut de Música Esteve Ticó (viola) i Jordi Albelda (violoncel) és per a viola i violoncel.

En aquest capítol també veurem David Rocha a la guitarra interpretant “Fandanguillo”, de Bartolomé Calatayud (1882-1973). És un compositor i guitarrista mallorquí amb una extensa producció per aquest instrument. Deixeble del gran guitarrista Tàrrega, aquest autor va escriure molta música amb caràcter pedagògic i basada en temes populars catalans i mallorquins.

Tot i així, també va escriure molta música amb reminiscència “espanyola”, d’aquí que moltes obres porten títols com tangos, havaneres, fandangos, etc. La seva obra acostuma a ser molt difosa en escoles de música, ja que conté moltes obres que poden ser interpretades per alumnes amb pocs anys d’experiència.

En aquesta ocasió podrem escoltar aquest “fandanguillo”, tant característic pel seu ritme ternari, melodies i acords típics de la guitarra espanyola.

I què és un programa de música sense Beethoven? Rui Carlos Vaz interpretarà al piano “Menuetto-Trio” dela Sonata nº 1 op. 2 nº1. Beethoven va escriure les 32 sonates per a piano entre 1795 i 1822.

Estan considerades com a una de les col·leccions més importants de la història de la Música. Hans Von Bulow les anomena “ el nou testament” de la Música. Les sonates estan concebudes per a “ús domèstic”,  és a dir, per a ús privat o semi-privat.

La sonata nº 1  data de 1796 i està dedicada a Joseph Haydn. No va ser composada en primer lloc, sinó que les sonates nº 19 i nº 20 són anteriors.

Aquest programa comença i acaba amb un estàndar del jazz. David Amat (saxòfon) interpretarà “Having a ball” del nord-americà Lennie Niehaus

Aquest autor va tenir una gran carrera com a intèrpret del saxofon en diverses bandes, tot i que paulatinament es va decantar per la composició de música per a cinema, sent un estret col·laborador del gran director Clint Eastwood, posant música a pel·lícules com “Els Ponts de Madison”, “El sergent de ferro” o “Sense perdó”.

Comparteix: