Estar en un grup de WhatsApp ja és una pràctica generalitzada. El conjunt de pares i mares dels alumnes d’una mateixa classe busquen un canal d’informació àgil, immediat i amb molta facilitat d’accés per comunicar incidències o saber els detalls d’una convocatòria, tot amb la finalitat, a priori, de fer un seguiment del progrés escolar dels seus fills i filles. Un cop els alumnes són més grans, són ells mateixos els qui creen i gestionen el grup de la classe, i algunes vegades altres de paral·lels, que duraran fins al final de l’escolarització obligatòria. És una realitat a la qual estem exposats cada dia. Com ho és que l’equip docent de les escoles també en tenim un.
Utilitzar les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) no ha de ser perjudicial, més aviat al contrari. El problema arriba quan se’n fa un ús abusiu que pot repercutir en els nostres fills i saturar alguns pares i mares.
Cal recordar que el que afecta una família o un infant no ha d’afectar la resta de components del grup, per tant, cal que en fem un bon ús. Els danys col·laterals poden ser grans i poden arribar a saturar moltes famílies. Complementàriament, experts com el sociòleg Francesc Núñez (UOC) assenyalen que “els grups de WhatsApp dels pares poden fer els fills menys responsables”. I té molta lògica, el que afirma. El comú denominador dels infants d’avui (i sobretot dels que no ho són tant) és que si no saben els deures que han de fer es pensen que tot ho poden preguntar per l’aplicació. I n’hi ha que no tenen filtre, passant per alt tot el treball d’adquisició d’hàbits i responsabilitats que es treballa a l’escola, entre d’altres.
Per tant, què hem de fer per fer-ne un bon ús?
Per evitar les confusions i els malentesos que genera el WhatsApp van néixer plataformes com DINANTIA o ADDITIO, que permeten al professor comunicar-se amb els pares i amb els alumnes. I viceversa. Són aplicacions on no es poden obrir fòrums de debat; només serveixen per traspassar informació útil i pràctica per als interessats, i cada cop tenen més adeptes a les escoles.
Recordeu que les TIC ens han de facilitar la vida, no ens l’han de complicar. A vegades és millor no substituir costums —o no oblidar-los— com la comunicació positiva amb l’escola, amb el tutor i amb els pares dels companys dels nostres fills. Però especialment, no s’ha de perjudicar l’autonomia dels petits de la casa, perquè finalment això mai s’aprendrà per WhatsApp.
Un article de Carles Perea, educador social, mestre i psicopedagog.
Fotografia de portada: Webster2703 (Llicència Creative Commons)
Comparteix: