Amb Marta Ferreira, Lluís Andrés, Olga Palou, Míriam Manubens i Guillem Fiñana.
En el romanticisme la música es converteix en l'expressió artística més sublim. El terme romanticisme ve de la literatura anglesa i el concepte romàntic significa quelcom salvatge i capriciós. Durant el romanticisme el sentiment prevaldrà sobre la raó. Es desenvoluparan diferents aspectes de la pràctica musical com ara la tècnica interpretativa, la construcció d'instruments, la musicologia i la pedagogia musical.
El romanticisme es pot dividir en tres grans parts: el romanticisme fins a l'any 1848, si comptem que s'inicia a principis del segle XIX, el neoromanticisme i el romanticisme tardà. En aquest capítol podrem escoltar obres de Tàrrega, Beethoven, Elgar i Dvorak
Ens endinsem primerament en la música del compositor, pedagog i guitarrista valencià Francesc Tàrrega (1852-1909). Revolucionari de la guitarra contemporània, gràcies als seus recitals i millores tècniques porta aquest instrument a una línea de qualitat i modernitat.
La seva obra combina tant les transcripcions de grans compositors ( Bach, Haendel, Beethoven i Chopin) com les obres de creació pròpia. L'obra que escoltarem és una masurca que s'anomena Adelita.
En segon lloc escoltarem la sonatina nª6 per a piano de Beethoven ( 1770-1827). Beethoven fa la transició del classicisme al romanticisme. El geni de Bonn és el primer artista lliure de l'època. Gran virtuós del piano i del violí dedica grans pàgines de la seva obra a aquests dos instruments ( les 32 sonates per a piano o bé el concert de violí per a orquestra ).
Les seves obres no són fruit d'una improvisació sinó d'una acurada reflexió que es gesta en el temps.
Les sonatines de Beethoven són obres de la primera època del compositor: el classicisme.
El terme sonatina significa sonata més petita, més curta menys complexa, tècnicament més senzilla.
Aquestes obres acostumen a trobar-se en els programes de piano dels conservatoris i escoles de música i són el primer contacte que els alumnes de piano tenen amb el gran compositor.
Les dues darreres actuacions corresponen a dos compositors nascuts en punts geogràfics diferents:
Elgar ( 1857-1934) neix a Anglaterra i Dvorak ( 1841-1904) neix a Txèquia però comparteixen els dos concerts de violoncel per a orquestra més importants de la història de la música:
El concert en mi M ( Elgar) i el concert en si M (Dvorak).
Elgar està considerat el compositor més important anglès desprès de Purcell. La seva música no és nacionalista tot i ésser un gran patriota, i esdevé un dels compositors més grans del romanticisme tardà.
Per contra, Dvorak beurà de la música popular txeca per donar forma a les seves obres.
Es considera un renovador de la forma. Juntament amb Bedrich, Smetana i Janacek representa el corrent post-romàntic nacionalista.
L'obra salut d'amour per a piano i violoncel d'Elgar és el regal de compromís que ofereix el compositor a la seva estimada.
La sonatina per a violí i piano de Dvorak és fruit de l'aventura americana del compositor i té com a objectiu desenvolupar les habilitats musicals dels seus fills: Ottilie i Tonik.
El repertori i els intèrprets:
Marta Ferreira a la guitarra interpreta:
Adelita – F. Tàrrega
Marta Ferreira
Alumna de guitarra i flauta
7 anys a l'Institut de Música
Aficions que es puguin explicar: la música i llegir
Un desig: poder-se dedicar a la música professionalment
Lluís Andrés al piano interpreta:
Sonatina nº 6 – L. V. Beethoven
I.Allegro
Lluís Andrés
Alumne de piano
Tres anys a l'Institut de Música, però toca des dels cinc
Aficions que es puguin explicar: esport (piscina), esquí, dibuixar, tocar el piano i parlar xinès amb la seva mare.
Un desig: descobrir nous universos i galàxies.
Olga Palou al violoncel i Míriam Manubens al piano interpreten:
Salut d'amour – E. Elgar
Olga Palou
Alumna de violoncel
10 anys a l'Institut de Música
Aficions que es puguin explicar: música, trekking i rando.
Un desig: Arribar molt lluny amb la música i dedicar-s'hi professionalment
Míriam Manubens
Professora de piano, pianista acompanyant, cap d'estudis de l'IM
13 anys a l'Institut de Música (des del 2001)
Aficions que es puguin explicar: família, nens, lectura, teatre, cinema, muntanya i una mica de running.
Un desig: Menys materialisme i més humanitat i espiritualitat
I Guillem Fiñana al violí i Míriam Manubens al piano interpreten:
Sonatina en Sol M – A. Dvorak
Guillem Fiñana
Alumne de violí
10 anys a l'Institut de Músca
Aficions que es puguin explicar: la música i la lectura. Durant una època tocava el violí a l'autobús de camí a casa.
Un desig: gravar un disc
Comparteix:
