L'Arinsal-Pal la Massana del 94 es retroba per celebrar els 25 anys de l'ascens a divisió d'honor

Abraçades, complicitat i riures, molts riures. El retrobament dels integrants de l'Arinsal-Pal la Massana per celebrar les noces de plata de l'ascens va ser intens.

Pocs hi van faltar. Entre ells dues peces claus, els forans Claudio Guerra i el porter argentí Lucas. Els de casa, pocs es van perdre el sopar per recordar aquell partit a la pista del Muebles Obrero Aquasierra de Villafranca de Còrdova.

Jornada històrica que es va perdre l'home gol d'aquell equip, Pere Babot."Resulta que la meva dona va donar a llum el dia abans", recorda.

L'ascens va arribar amb un final amb invasió de camp, empentes, llançament d'objectes i alguna agressió. El vestidor va servir d'aixopluc unes quantes hores.

Miguel Blázquez era un dels novells d'aquella plantilla i va viure els incidents amb neguit "acollonit i encongit", assegura.

L'Arinsal-Pal, entrenat per Carles Riba, era un equip de caràcter, amb un vestidor amb majoria de jugadors de casa i amb un concepte clau, la raça llop. "Sortíem a la pista i ho donàvem tot, igual que quan sortíem de marxa. Potser de futbol sala no en sabíem gaire, però la raça i el nervi eren espectaculars", recorda Riba.

25 anys després toca recordar la fita i retrobar complicitats de vestidor al voltant d'un bon sopar. "Recordar aquells temps és memorable", declara Riba, i "gratificant", per a Blázquez. "Va ser molt important per Andorra i pel futbol sala", diu Babot.

Carles Riba confia que la història de l'Arinsal-Pal es pugui repetir i el futbol sala nacional surti del forat en què ha caigut.

Sembla difícil de repetir, però amb l'esperit d'aquell Arinsal-Pal la Massana de fa 25 anys qualsevol fita és possible.

Informa: Sergi Cano
Imatges: Kevin Ribeiro