La Federació de Ciclisme defensa el preu de les llicències i l'aval per expedients de dopatge imposats als professionals
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
El preu de les llicències que els ciclistes professionals residents paguen a la Federació de Ciclisme ha provocat algunes crítiques a les xarxes socials. Des de la federació s'assegura que els diners recaptats es destinen a la base i que el preu de la llicència continua sent força menor comparat amb altres petits països, com Mònaco.
La arribada creixent de ciclistes, amb 37 residents l'any 2018, va fer que la federació decidís apujar ara fa dos anys el preu de la llicència per a professionals. Davant algunes crítiques per aquest increment, l'entitat defensa que els diners recaptats l'ajuden a treballar amb la base. "La llicència a Mònaco val actualment 1.950 euros. La nostra, 610 euros. Quan vam veure el preu que hi havia vam decidir fer una pujada, de 170 euros. Però el preu crec que és molt raonable comparat amb altres països com el nostre", assegura el president de la federació, Gerard Riart.
Aixó és aprofitar-se de que els professionals residents la necessiten si o si, a sobre les cobertures que ofereix la llicencia son mínimes
— Angel Edo (@AngelEdoAlsina) 7 de gener de 2019
A banda de la llicència, la federació ha afegit aquest any un aval de 7.500 francs suïssos que ha d'assumir cada ciclista, després del cas de positiu per dopatge del resident André Cardoso. La normativa de la Unió Ciclista Internacional estableix que són les federacions les que han d'assumir el cost de l'obertura d'un expedient en cas d'una acusació de dopatge. "Que perquè un ciclista professional doni positiu ho hagi de pagar el ciclisme d'Andorra trobem que és injust. Vam veure com fer front al pagament i ara els fem deixar un aval que la federació només pot tocar si se'ls obre un cas de dopatge", detalla Riart.
L'increment del preu no ha afectat les llicències dels cicloturistes aficionats ni les de les categories inferiors, que es mantenen al voltant de 50 euros.
Informa: Joan López
Imatges: Jordi Seabra i Arxiu