Posicions mèdiques enfrontades quant a les proves físiques de gran esforç
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
La pràctica cada vegada més estesa de proves de gran exigència física, com maratons i triatlons, ha fet profilerar també els estudis mèdics sobre els beneficis i riscos per als esportistes. Avui ens hem volgut assessorar amb un especialista.
Un estudi d´una universitat australiana fet amb mostres d´ADN de 67 corredors d´ultradistància ha arribat a la conclusió que el seu envelliment cel·lular seria menor i que córrer ultramaratons podria allargar la vida fins a 16 anys. El metge especialista en medicina esportiva, Bernat Escoda, afirma que aquest estudi "parla de l'efecte de l'activitat física de llarga durada sobre l'ADN i diu que la gent que participa en aquest tipus de proves tenen cromosomes protegits contra l'envelliment". Però creu que "per assegurar que allarguen la vida 16 anys s'haurien de fer estudis més complexes".
Entre els especialistes, però, no hi ha consens. Un altre estudi publicat anteriorment pel prestigiós Mayo Clinic Proceedings nord-americà alertava del risc de patir "lesions cardíaques que poden provocar arítmies mortals" associades a les proves de gran esforç. El debat seria on es troba la frontera entre una activitat física saludable i una de risc. Escoda alerta que "el risc per la societat és el sedentarisme i és molt més perillós no fer activitat que fer-ne" però "quan la fem, l'hem de fer ben feta i buscar l'assessorament d'un professional o metge de l'esport".
Cada esportista és un món i sembla difícil establir pautes universals. L´assessorament previ, una preparació adequada i, sobretot, sentit comú són els millors aliats.
Informa: Joan López Imatge: Cristina Jubete