Reportatge: Maria González, la gimnasta andorrana al CAR de Sant Cugat amb ambició olímpica

El CAR és una de les instal·lacions més prestigioses del territori espanyol i català. Ens hi hem desplaçat per conèixer com és el dia a dia de la Maria, l'única gimnasta nacional que es prepara en aquest centre.

La seva rutina comença de bon matí amb les classes presencials, on aproximadament destina unes quatre hores. I és que encara està a segon de batxillerat i aquestes classes es realitzen en un institut que es troba a les mateixes instal·lacions del CAR.

Explica que es lleva a les 7.30h. Les primeres classes són de 8h a 11h i després entrena fins a les 14h. Havent dinat aprofita per anar al fisio, la nutricionista o el psicòleg i a les 15.15h torna a les aules fins a les 17.30h, quan reprèn els entrenaments fins a les 20.30-21h.

Unes jornades gairebé maratonianes que la Maria viu d'ençà que hi va entrar amb 14 anys. Ara admet que ja ho porta bé, tot i que "els primers anys va ser una mica difícil". "Estava lluny de casa i només pujava un cop al mes, tot i que els pares venien a veure'm sovint. L'adaptació no va ser fàcil, estava sola i era petita. Les altres gimnastes eren més grans que jo, em van ajudar però no hi havia ningú de la meva edat", detalla.

És l'única andorrana que resideix al CAR actualment, malgrat que anteriorment hi havien estat altres esportistes com Pau Bartolo, Xavi Cardelús i Jèssica Rovira. Per ella "és un orgull poder estar aquí representant Andorra" i espera "que puguin venir altres esportistes perquè és un molt bon lloc per entrenar, amb professionals que treballen per tu". "El dia a dia és increïble per rendir bé". Després de les classes, la Maria passa la major part del temps en una sala practicant un dels seus elements favorits, les masses.

Un grup multidisciplinari que inclou psicòlegs, nutricionistes, fisioterapeutes i metges fa el seguiment periòdic amb la Maria. Montse Bellver és una de les metgesses i destaca el seguiment que es pot fer dels esportistes, de manera que es puguin ajustar entrenaments si, per exemple, una lesió no acaba d'anar bé. "Juguem amb l'avantatge que hi estem dedicats i podem treballar conjuntament per vetllar per la salut de l'esportista".

L'alimentació té un pes molt important i més en un esport com la gimnàstica rítmica. Saioa Segura és nutricionista i exposa com és d'important el suport d'aquests professionals per evitar "restriccions i una mala alimentació" per part dels esportistes, sobretot quan es busca "la perfecció".

La Covid-19, un període molt dur encadenant lesions

Exigència, disciplina i moltes hores d'entrenament. Aquest és el còctel que habitualment caracteritza la gimnàstica rítmica. Un esport sacrificat que amb la pandèmia ha vist com moltes competicions es cancel·laven igual que el somni de moltes esportistes. Algunes han llançat la tovallola, però no és el cas de la Maria. Assegura que no s'ho ha plantejat, però sí que ha sentit molta frustració. A més, diu, la pandèmia li ha coincidit amb lesions i se li ha fet "molt dur". "Porto dos anys encadenant-ne. Una d'elles, una fractura a l'esquena que em va deixar sis mesos parada completament. També he tingut fractures a la tíbia i als peus". Tot i la dificultat de la situació, ha volgut veure-ho pel costat positiu pensant que en aquest període d'aturada pandèmica no s'ha perdut res.

El somni de ser olímpica

La gimnasta manté l'ambició de ser olímpica a París 2024. Diu que anar a uns Jocs "sempre ha estat un somni". És conscient de la complicació d'arribar-hi amb classificació, així que està intentant aconseguir-ho "a través d'invitació, com han fet altres esportistes andorrans".

Una de les primeres competicions d'enguany podria ser la Copa Catalana del març. L'objectiu gran serà l'Europeu de Tel Aviv al juny, en una nova oportunitat de veure la Maria fent allò que més desitja.

Informa: Joel Romero
Imatges: Pere Besolí