10 anys de la intervenció de BPA

L'informe indicava que alts directius del banc podrien haver tingut relació directa amb les màfies russa i xinesa i la corrupció a Veneçuela i haurien cobrat importants sumes per blanquejar diners del crim organitzat.

Davant la comunicació, l'INAF va ordenar la intervenció del banc. N'informava el cap de Govern en funcions en una compareixença a mitja tarda. Antoni Martí assegurava que es garantia així la continuïtat del servei i intentava tranquil·litzar els clients. 

"L'Institut Nacional Andorrà de Finances ha procedit a la intervenció de l'entitat amb la designació de dos interventors per tal de garantir la continuïtat de l'operativa normal de l'entitat."

Antoni Martí, cap de Govern en funcions l'any 2015

En aquest sentit, afegia que era un cas "de presumptes males pràctiques i no d'una situació de risc de solvència o problemes de balanç".

Al dia següent s'explicava l'INAF amb Maria Cosan al capdavant.

"La millor garantia entenem per a clients i dipositants d'aquesta entitat és acordar la intervenció que es va acordar ahir. Des de l'INAF entenem que les investigacions per presumpte blanqueig de capitals que concerneixen exclusivament un banc en concret no poden posar en dubte la confiança vers la plaça financera andorrana."

Maria Cosan, directora de l'INAF 2015

S'iniciava d'aquesta manera la llarga crisi de BPA. Mesures com la destitució del consell d'administració, l'obertura d'investigacions externes i internes i la detenció de l'ex conseller delegat del banc Joan Pau Miquel es succeïen, mentre els clients veien com es limitava la retirada de diners. 

Mentre creixia el nerviosisme entre els clients i els treballadors del banc, els esforços de les autoritats es centraven a contenir els efectes en la plaça andorrana i la seva imatge a l'exterior. Alhora es començava a pensar en el futur de l'entitat intervinguda i, tot i no estar constituït el Consell General, es començava a gestar la llei per resoldre la situació, que s'aprovaria finalment després de vint dies. La llei va permetre la creació de l'AREB, que va tutelar la separació dels diners sospitosos i la creació d'un banc bo. Un any després aquest seria subhastat i adquirir pel fons JC Flowers per 29 milions d'euros. Es creava així Vallbanc, una nova entitat que el 2021 era adquirida per Crèdit Andorrà.  

Un afer amb causes judicials obertes i pendents

La intervenció de Banca Privada d'Andorra va fer trontollar el sistema financer del país i es manté més que viu amb causes judicials obertes i pendents.

Una cinquantena d'accions legals en curs, segons la darrera actualització de l'Agència de Resolució d'Entitats Bancàries. Al juliol s'espera la sentència de la primera causa de BPA, amb una vintena d'exgestors i directius acusats de blanquejar diners d'un grup xinès que operava a Espanya. I el darrer processament, per una causa relacionada amb la societat panamenya Landstreet, suposadament una caixa B amb què es pagaven en negre prescriptors, treballadors i directius del banc. Aquí hi ha 8 persones processades a la Batllia, entre elles els exmàxims accionistes de BPA, els germans Higini i Ramon Cierco, i Joan Pau Miquel, ex director general de l'entitat.

La lentitud de la justícia, un altre dels efectes de la crisi BPA

El president del Consell Superior de la Justícia, Josep Maria Rossell, ha reconegut en una entrevista a l'Avui serà un bon dia de Ràdio Nacional que els esforços que s'han hagut de destinar en un cas d'aquesta magnitud han sigut molt elevats.

"Dona moltíssima feina al cos judicial. Molta dedicació. Se li ha dedicat molts mitjans i tot això ha fet que la justícia hagi trontollat, en general. Si no hi hagués hagut, potser, aquest cas, jo crec que podríem parlar que la justícia estaria pràcticament al dia."

Josep Maria Rossell, president del Consell Superior de la Justícia

Informa. Ana Alamán