Un 10% dels treballadors pateixen burn-out o la síndrome d'estar cremat: què en diuen els experts?
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
A diferència de la seguretat física, la salut mental a la feina sovint es deixa de banda. Els professionals consideren necessari implementar polítiques i hàbits positius per cuidar-la, sobretot, vist que les baixes per aquests problemes han augmentat i el 10% dels treballadors en tots els sectors productius pateixen la síndrome d'estar cremat o burn-out. Malaltia reconeguda per l'OMS el darrer any.
Mal a les cervicals, problemes digestius, irritabilitat i, fins i tot, no poder-se aixecar del llit per anar a treballar. Són símptomes del burn-out, la síndrome d'estar cremat. L'OMS la reconeix des del 2022.
Carlos Mur, cap de Salut Mental del SAAS, diu que cal diferenciar entre patir estrès laboral, “que fins i tot és normal” i “desenvolupar burnt-out, una malaltia reconeguda l'any passat per l'OMS i que cada vegada és més freqüent en els llocs de treball”. Mur indica que “hi ha estudis que parlen d’una prevalença de fins a un 12 o 14%”.
Però de treballar s'ha fet sempre. El que ha canviat és, per una banda, la irrupció de les noves tecnologies. Segons Mur, “portem el treball a sobre 24 hores al dia. Els correus electrònics ens arriben a totes hores”, el que dificulta desconnectar. Per altra, la manca de psicoeducació i estratègies col·lectives. Segons Mur, aquí juguen factors com la “mancança de flexibilitat en els horaris, d'incentius als professionals perquè estiguin ben recolzats i fins i tot tinguin un lligam afectiu amb l'empresa”.
Els professionals defensen incloure la salut mental en els plans de prevenció i protecció de riscos laborals. Mur proposa “fer un 360 graus sobre la persona que treballa”, ja que “no és un número, una màquina o una peça d’un engranatge” sinó que “és un ésser humà que s'ha de cuidar perquè cada vegada hi ha més baixes laborals”. El cap de Salut Mental del SAAS no creu que sigui un “sobre diagnòstic” sinó que “abans no se'n parlava per la por a perdre la feina i ara, en canvi, s'està començant a parlar-ne i a actuar".
I en aquesta equació, l'extensió del teletreball no és casualitat: “No fer cap diferència entre la teva vida personal i la feina va suposar que tot es barregés i aquesta invasió provoqui una mancança de capacitat per desconnectar”. El que destaca Mur és la importància de tenir temps lliure i d’oci de qualitat.
També perquè les conseqüències a llarg termini poden provocar un envelliment menys saludable.
El burn-out crònic provoca una pujada dels radicals lliures, que són els responsables de l'envelliment cel·lular i, per tant, els òrgans envelleixen més ràpid. També genera una hiperactivació del cortisol que per una banda pot causar problemes estomacals crònics com dispèpsia (mal d'estómac), estrenyiment o diarrea, així com insomni que, alhora, genera altres múltiples problemes a llarg termini. Més enllà d'això, la síndrome d'estar cremat pot causar trastorns depressius crònics i, consegüentment, les idees autolítiques.
Com podem evitar-ho? Identificant que estem tenint un problema de salut mental. Segons els professionals, alguns dels factors que permeten saber si ens està afectant són: en primer lloc, quan ens organitzem el temps lliure com una jornada laboral sent impossible relaxar-se. En segon lloc, quan hi ha dificultat per trobar interessos o aficions que permetin oblidar-nos de l'estrès laboral que es pateix durant la setmana. Per últim, la impossibilitat per aixecar-se físicament del llit per anar a treballar.
Malgrat aquesta malaltia es dona en tots els sectors, és més freqüent en l'àmbit sanitari, sobretot en especialitats que estan molt en contacte amb el patiment i la mort com els oncòlegs i els psiquiatres. També afecta molt a professionals de l'àmbit periodístic, l'hostaleria o, en general, feines que requereixen estar de cara al públic. Pel que fa a perfils, les persones amb trets perfeccionistes, obsessius amb inestabilitat emocional o problemes previs també poden sortir-ne més afectats, així com els menors de 35 anys. En aquest darrer cas, els experts ho atribueixen a un component d'incertesa.
Informa: Judith Sáez
Imatges: Nil Forcada