20 anys de la implantació de l'euro: creixement dels preus i estabilitat
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Un dels principals símbols de la unificació europea va ser l'euro que es va adoptar fa vint anys per alguns estats de la Unió Europea. Andorra s'hi va adherir perquè la seva moneda oficial, la pesseta i la de reforç, el franc, desapareixien. I per fer-ho tot més fàcil als turistes, que són la principal font d'ingressos.
Cues davant els caixers per veure la nova moneda i les dificultats per calcular els preus en aquesta divisa. Aquest va ser el debut fa vint anys de l'euro com a moneda física.
Però tot i que a molta gent li va costar adaptar-s'hi, de fet encara n'hi ha que fan càlculs en pessetes i francs, la implantació no va generar problemes rellevants. Per Andorra no hi havia més remei, no podia quedar enrere d'Espanya i França, que probablement no haurien entès que no s'hi hagués adaptat.
"En el moment en què es va plantejar que als estats veïns entraven en l'euro difícilment podríem pensar una altra cosa. N'hi havia que, fins i tot, havien pensat declarar moneda oficial el franc suís. Però no hagués estat sinó una altra complicació per als nostres visitants. Només per això. I en no tenir un banc central no li podíem donar suport. Havíem de fer un tracte amb Suïssa. No es va ni plantejar".
Marc Forné, excap de Govern
Forné explica que la principal tasca la van fer els bancs i que també hi va haver una certa pujada dels preus que, vist en perspectiva, s'hauria d'haver controlat més.
"L'euro va provocar una inflació exagerada. Tot el que valia 100 pessetes va passar a valdre un euro. Un euro són 166 pessetes. Hi va haver poc control dels preus en aquell moment. Però això ja ha passat i mira: els avantatges els tenim a la vista".
Segons Forné, els avantatges són que l'euro facilita les transaccions monetàries dels visitants però també dels habitants del Principat quan surten fora. I, també, que hi ha molta més estabilitat financera.
Informa: Pere Moliné
Imatges: Arxiu RTVA/Pere Besolí