Residència permanent als 5 anys per als ciutadans de la UE
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
L'acord d'associació preveu mecanismes de reagrupament familiar per a ciutadans europeus amb requisits econòmicament més laxos que per a la resta de residents, tenint en compte l'enduriment de les mesures del juny passat. També contempla donar la residència permanent després de 5 anys vivint al país per afavorir l'arrelament.
Ara mateix un resident ha de demostrar que té tres vegades el salari mínim per poder reagrupar un familiar si aquest no genera activitat econòmica. Amb l'acord, els ciutadans de la Unió Europea jugarien amb avantatge, tot i que haurien d'assegurar que l'adhesió no implicaria un sobrecost per a l'Estat. Encara no s'ha tancat la quantitat econòmica que es demanarà, però el secretari d'Estat d'Afers Europeu, Landry Riba, ha assegurat que serà menor que l'actual. Un procés estretament lligat a les quotes d'immigració.
També es preveuen controls aleatoris dels antecedents penals a l'hora de sol·licitar la residència. Amb l'acord només farà falta presentar una declaració jurada, excepte si hi ha condemnes o si es treballa en sectors sensibles com la salut, l'educació i el sistema financer. A més, haver viscut cinc anys consecutius al país permetria obtenir directament un permís de residència permanent, una condició que estalviaria tràmits i que incentivaria l'arrelament al territori, segons Riba.
"Hi havia l'opció d'haver pogut negociar mantenir aquestes renovacions cada 10 anys, però veient que una persona que ha residit cinc a Andorra té tendència a quedar-se, també té sentit que ens alineem en aquest efecte positiu que la residència permanent ofereix en el conjunt del mercat interior, que és aquest sentiment de més pertinença al territori quan observem socialment que costa sentir-se arrelat a Andorra quan vens de fora."
Landry Riba, secretari d'Estat d'Afers Europeus
S'han inclòs mesures de salvaguarda per aturar la concessió de permisos en casos extrems, com ara si la el problema de l'habitatge és insostenible, si es posa en tensió el sistema públic o si la quantitat de llocs de treball en relació amb el nombre de residents es desequilibra.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Pere Besolí