El 'cas BPA' un any després de la intervenció
Així va ser l'esclat de la crisi financera més important del país
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Fa un any va esclatar l' 'afer BPA', que ha constituït la crisi financera més important que ha viscut el país. Una nota del FinCEN nord-americà contra el banc va acabar provocant-ne la intervenció. Fa poc, el FinCEN va emetre una segona nota que donava per bona la resolució de l'afer. També s'ha fet públic el resultat de la revisió de comptes efectuada per PricewaterhouseCoopers, que determina que n'hi ha hagut 923 sospitosos de blanqueig.
El 10 de març del 2015 el cap de Govern Antoni Martí compareixia per anunciar que les autoritats nor-americanes responsables de la lluita contra el blanqueig de diners els acabaven de comunicar que durant aquella tarda es faria pública una declaració en què es qualificaria BPA com a "entitat sotmesa a preocupació de primer ordre en matèria de blanquieg de capitals".
La nota del FinCEN acusava BPA de males pràctiques en matèria de blanqueig de capitals procedents del crim organitzat. Al dia següent, Maria Cosan, directora de l'INAF, va comunicar la intervenció del banc. Posteriorment, Joan Pau Miquel, conseller delegat de BPA, va ser detingut i empresonat acusat d'un delicte de blanqueig de capitals.
La intervenció va provocar, al principi, llargues cues de clients davant les sucursals de l'entitat bancària per treure diners. La conseqüència va ser que l'INAF va decretar el bloqueig de fons i es va limitar a 2.500 euros els diners que cada client podia treure setmanalment. El Consell General va fer una llei específica perquè Andorra disposés d'un marc legislatiu adient i es va crear l'Agència de Reestructuració d'Entitats Bancàries.
Els treballadors de BPA van negociar un conveni amb l'AREB per tenir millors condicions pels qui passin a formar part del banc bo, Vall Banc, i pels acomiadats.
Posteriorment, el FinCEN va emetre una segona nota que donava per bo el procés de constitució de Vall Banc. I aquest dimarts es va conèixer el resultat de la revisió dels prop de 30.000 comptes que s'havia encarregat a PricewaterhouseCoopers (PwC). Un 3%, és a dir uns 920, eren sospitosos de blanqueig i el volum de negoci afectat era de 1.000 milions d'euros (un 20%).
Mentrestant, els accionistes majoritaris de BPA, els germans Cierco, han presentat diverses demandes contra les actuacions del Govern, l'INAF i l'AREB a la justícia i han criticat el que consideren una expropiació del banc sense que s'hagi negociat amb ells.
Informa: Pere Moliné Locució: Rosa Alberch
Informació relacionada
Cinca qualifica d'imprudent que els Cierco vulguin implicar la resta de bancs del país
Bartumeu acusa l'AREB de "posar en qüestió tot el sistema financer" i anuncia accions judicials
L'oposició qualifica el comunicat de l'AREB d'estratègia mediàtica
PwC conclou que BPA tenia 923 clients i 1.000 milions d'euros sospitosos de blanqueig
BPA ha estat intervinguda per presumpte blanqueig de diners procedents del crim organitzat