Allaus humides, més perilloses i complicades de prevenir
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Nous estudis revelen que en l'última dècada han disminuït les precipitacions de neu, han augmentat les pluges i han pujat les temperatures. Això fa que les allaus siguin més humides i, de moment, no hi ha mitjans eficaços per fer descàrregues preventives. Ho revela una tesi elaborada per Jon Apodaca a la Universitat d'Andorra.
Després d'anys de bonança com van ser els 2000, amb nevades que van arribar a tres metres de mantell nival a Arcalís, des del 2018 s'ha marcat un canvi total de tendència amb un descens de les precipitacions preocupant que encara no es pot dir que sigui pel canvi climàtic. El que s'ha constatat també és la pujada de les temperatures de 0,3 a 1,5 en l'última dècada, que neva menys i que plou més en època de neu. En conseqüència, es veuen allaus més humides que són més complicades de descarregar de manera preventiva.
Jon Apodaca Saracho avisa que el repte és major i tant al Casamanya com Encampadana i al pla de l'Estany s'ha registrat aquest tipus de fenomen.
"Tenim aquestes precipitacions en forma d'aigua al gener, desembre i febrer amb quantitats importants de neu a la muntanya. Hem de veure com reacciona la neu amb tanta aigua. En molts llocs es veu que quan tenim neu amb tanta aigua es llancen explosius i no reaccionen, passen dies i cauen. Aquest és el repte que tenen estacions, carreteres i altres, perquè són complexos."
Jon Apodaca Saracho
La tesi de Saracho, presentada a la Universitat d'Andorra, aporta nova informació a un escenari que s'ha de continuar vigilant per saber si es convertirà en tendència. El text, que posa en valor la feina feta arran de l'allau d'Arinsal amb la zonificació, la prevenció i la gestió d'emergències, també recomana incorporar noves eines per documentar el fenomen, com ara la imatge satèl·lit, l'ús de drons i la col·laboració ciutadana. "Potser tenim una o dues temporades dolentes de neu i després, una de bona. Tenim molt poca memòria, però cal anar mirant aquests temes perquè el de les temperatures el tenim clar i els canvis són esperables", afegeix l'investigador.
La neu és un 4% del PIB i un 30% de manera indirecta. Tant si en tenim molta com poca s'ha de tenir molta informació per preveure el futur.
La tecnologia, una aliada per a combatre les allaus
El coneixement en profunditat de les característiques de la neu per determinar el risc d’allaus és possible gràcies als estudis que es fan de forma regular i que la tecnologia ha ajudat a fer més precisos.
Després d'una primera fase sobre el terreny, amb els mesuraments arriba una segona fase analítica des de les oficines. El meteoròleg del servei meteorològic d'Andorra Guillem Martín exposa en què consisteix aquesta fase. "El que fem és passar les dades numèriques a l'ordinador. D'aquesta manera, podem saber la resistència del mantell nival a un pes donat que pugui aplicar-se sobre la capa de neu i així podem elaborar el butlletí d'allaus."
Insereixen les dades adquirides en un programa que els informa sobre variants com l’antiguitat, la temperatura i la densitat de la neu. En el cas de les allaus humides, que són cada vegada més comunes, es pot saber quina capacitat té la neu per allotjar aigua o si ja està saturada.
"Si la neu no té resistència entre els cristalls, serà molt més fàcil que es pugui desprendre una allau que no pas si té més cohesió entre la mateixa neu i també entre les capes.”
Guillem Martín, meteoròleg del servei meteorològic d'Andorra
Aquest procés es porta a terme amb certa regularitat per fer el seguiment de l'evolució de la temporada.
Informa: Rosa Alberch - Alexia Alcalà
Imatges: Arxiu RTVA
Imatges cedides per Jon Apodaca Saracho