Anais Aleix O'Sullivan, la tasca més invisible a Gaza
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Milers de palestins, una xifra incerta, han mort des que fa un any Israel va clamar venjança contra Hamas. Les bombes, però, no distingeixen civils d'objectius militars. Per ajudar els supervivents, les ONG s'apleguen a la zona per ajudar la població. L'andorrana Anais Aleix O'Sullivan treballa per a Metges sense Fronteres de França i es troba a Gaza per prestar suport sanitari.
Imaginin que un milió i mig de persones s'amunteguessin entre Santa Coloma i Escaldes-Engordany. Doncs així viuen a la Franja de Gaza, on les persones desplaçades per la guerra malviuen amuntegades, malnodrides, sense aigua potable i amb insalubritat. Aquesta setmana, l'andorrana Anais Aleix i l'equip de Metges Sense Fronteres de França amb qui treballa han inaugurat a Deir al-Balah un hospital pediàtric que ja es troba al 80% de la seva capacitat i, des de fa un mes, un centre de salut pel qual hi han passat ja 12.000 persones.
Aleix O'Sullivan explica quina és la realitat que viuen allà. "Nosaltres tenim gent que s'ha fet operar a altres hospitals ja que venen per a cures per amputacions, cures de fixadors externs, i després veiem molts problemes de vies respiratòries i de pell. Venen degut als problemes de pell i de vies respiratòries, aquestes són les condicions de vida de la gent d'aquí Gaza".
L'ONG té pendent habilitar un servei de salut reproductiva per atendre víctimes de violència sexual. A l'horror de la guerra i les dures condicions de vida, a les dones se'ls sumen les agressions sexuals de les quals són víctimes en un entorn tan massificat.
"I si abans podies sortir, anar a prendre l'aire i xerrar amb els companys ara ho patirà la dona a la tenda, perquè la majoria no tenen casa, i després hi ha molta gent que ho ha perdut tot, moltes dones s'han quedat soles, molts homes també s'han quedat sense dona, i això fa que passin coses".
Anais Aleix O'Sullivan, infermera de MSF França
No és la primera vegada que Aleix viatja a Gaza, i en pocs anys ha constatat que l'entorn és irreconeixible i que la gent està trista i desesperada. "Quan tu parles amb els companys que recordes alegres i optimistes, tu quan demanes "com estàs?", doncs estic amb vida, què vols què et digui? Estic viu", exposa.
La inflació també castiga durament la població, on un quilo de pomes pot costar 9 euros i no hi ha absolutament res per comprar. La infermera marxarà ara unes setmanes de Gaza, ja que l'ONG obliga a fer rotacions, però ho fa pensant en el proper viatge a Palestina.
Informa: Esther Jover Martin
Imatges cedides per Anais Aleix