Andorra continua la recerca d'un prestador d'última instància extern, que no té per què ser el BCE
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Les negociacions amb la Unió Europea encaren la fase més decisiva. Un dels aspectes que fa poc s'ha posat sobre la taula és la lliure circulació de capitals. En el que es treballa és en una aproximació progressiva que permeti obrir a poc a poc el sistema.
La banca treballa amb la idea d'una aproximació progressiva a la Unió Europea per l'acord d'associació. Però que significa aquesta aproximació?
Doncs, anar obrint de manera esglaonada, per etapes, la plaça financera a les obligacions europees, però també a les proteccions que suposa associar-se amb la UE.
D'una banda, les obligacions passen per la regulació del sistema financer i la seva supervisió. Tot i que encara no s'ha definit si aquesta passaria només per l'AFA o bé si estaria reforçada per una entitat de fora del país. Però els bancs entenen que adquirir aquests compromisos suposa també gaudir de certes proteccions davant de situacions de crisi. Sobretot, en matèria de liquiditat. Del tan buscat prestador d'última instància.
El negociador del país considera que la Comissió també comprèn que, amb l'obertura, el Principat hauria de gaudir també d'aquest sistema. El ministre de Finances, Ramon Lladós, detalla que el prestador d'última instància encara no està decidit. "Sigui el BCE o sigui algun altre banc central d'algun país de la UE. Encara no està tancat".
I de fet, el prestador d'última instància actual, finançat a través de les divises internacionals de l'estat, seria només una solució temporal, tal com afirma el mateix Lladós. "És veritat que el mecanisme que tenim aquí a Andorra és un prestador d'última instància dins de les característiques del país".
Creu, a més, que amb l'acord monetari del 2011 ja hi ha feina feta per tal de donar a conèixer la plaça financera del país.
Imatges: Andreij Cristancho - Sergi Linares
Informa: Ariadna Guiu Vila