Augmenten els casos d'assetjament escolar, una problemàtica que s'agreuja a causa de les xarxes socials
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Tallar i prevenir l'assetjament escolar i el ciberassetjament és un dels principals objectius d'Educació ara mateix, tenint en compte la tendència a l'alça dels darrers anys. I és que des de l'inici de curs se n'estudien uns 5 possibles casos, un volum important en tan sols dos mesos. Coincidint amb el dia internacional que visibilitza la seva lluita, posem èmfasi en l'important paper que té l'entorn de la víctima per tallar la problemàtica.
L'assetjament escolar va a l'alça i una mostra n'és que Educació estudia 5 possibles casos des de l'inici de curs, un volum important si es compara amb anys anteriors. Per exemple, el curs passat se'n van trobar 17, 3 dels quals corresponen a ciberassetjament, i s'ha d'exceptuar el curs 2019-2020 pel confinament.
I és que aquest perfil d'assetjament és molt més difícil de controlar i per això la capacitat de denúncia de l'entorn és clau.
Educació ha observat que hi ha un greu decalatge en la detecció, sobretot en el ciberassetjament, ja que, per exemple, al final del curs passat es va a preguntar a 1.300 alumnes de segona ensenyança si n'havien patit i més d'una vintena ho va afirmar, tenint en compte que el total de casos registrats és molt menor. I és que aquest perfil d'assetjament és molt més difícil de controlar i per això la capacitat de denúncia de l'entorn és clau.
La directora del Departament d'Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagès, remarca, en aquest sentit, que és complicat que els joves adolescents puguin dir què passa i qui està patint aquesta situació perquè en aquesta edat "el grup d'iguals té molta força". Una cosa que comporta que molts no facin aquest pas per "por que la situació se'ls giri en contra".
Tot i la complexitat que ho caracteritza, Pagès dona alguns senyals d'alarma relacionats amb el ciberassetjament, com ara rebre fotografies compromeses i missatges ofensius de forma repetitiva i la pressió de grup.
Un cop es dona un cas i es pot determinar qui és l'autor i la víctima, els psicòlegs ressalten que s'ha de treballar en ambdós escenaris. En el cas dels assetjadors, és essencial fer-los veure la magnitud de l'impacte emocional i psicològic que provoquen.
La psicòloga clínia, Marta Compte, detalla que hi ha diversos perfils d'assetjadors. En primer lloc, nens que ho han patit amb anterioritat i que no volen tornar a quedar-se aïllats. En segon lloc, nens amb poca empatia "que no són conscients del mal que causen als altres".
La persona assetjada pateix conseqüències a tots els nivells, com ara ansietat, desmotivació, irritació o alteració en el rendiment, en l'alimentació i en el son. Un impacte que moltes vegades s'allarga fins a l'edat adulta o durant tota la vida i és per això que cal tallar la problemàtica d'arrel i al més ràpid possible.
Entre les accions previstes per part del Ministeri d'Educació, durant la Setmana de la Infància, a mitjan mes de novembre, s'ha previst una conferència oberta a tots els públics i, entre març i abril de l'any que ve, es vol celebrar una trobada amb els diferents sistemes per compartir estratègies.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Ricard Tenza-Arxiu RTVA