Un cas de segrest que arrenca el 2011
Bruni demana sis anys de presó per al seu exmarit acusat de segrestar la filla
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Sis anys de presó i sis mesos d´arrest és la pena que ha demanat la doctora Rosa Maria Bruni per al seu exmarit, al qual acusa de segrestar el 2011 la filla quan estava residint al CAI sota la tutela de l´estat. La psiquiatra infantil actua com a acusació particular en una causa en la qual tant la fiscalia i com la defensa han demanat l´arxiu perquè els fets ja han estat jutjats a Alemanya. El judici s'ha celebrat al Tribunal de Corts.
Quatre anys després, el segrest de la filla de la doctora Bruni s´ha jutjat al Tribunal de Corts. Peter Tinnemann, que no s'ha presentat a la vista oral, està acusat de sostracció internacional de menor, de desobediència a una resolució de l´estat i a l´autoritat. La metgesa considera que el seu exmarit es va emportar la filla a Alemanya de forma planificada burlant-se de l'estat, que tenia en aquell moment la custòdia. Per aquest motiu demana que se'l condemni a sis anys de presó i sis mesos d´arrest. Bruni demana, a més, que se li retorni la tutela i que la nena sigui repatriada a Andorra.
La fiscal i la defensa han demanat l'arxiu de la causa perquè consideren que els fets van ser jutjats el 2013 a Alemanya. Va ser pel procediment d'ordenança penal i Tinnemann va ser condemnat a una multa. La fiscal ha recordat que hi ha sentències contradictòries sobre la custòdia de la nena d'Anglaterra i Guatemala i que també la mare es va emportar la filla quan el pare en tenia la custòdia. La sentència sa sebrà el 27 d'abril, el mateix dia que a Berlín es celebrarà una vista per revisar el règim de visites, la custòdia i per escoltar la voluntat de la filla, que ja té 14 anys i pot pronunciar-se sobre amb qui vol viure.
Un cop hi hagi una sentència penal, Bruni iniciarà un procediment per la via administrativa per reclamar una indemnització a l'Estat. Considera que no es va protegir suficientment la filla i que se'ls va vulnerar el dret a la dignitat de totes dues.
Informa: Ana Alamán Imatge: Cristina Jubete