Consens per canviar la regla d'or de les finances i gastar més en períodes de recessió
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Ramon Lladós assegura que hi ha un consens entre els grups parlamentaris per canviar l'anomenada regla d'or de les finances i permetre que el Govern pugui fer més despesa en èpoques de baixa o nul·la activitat econòmica. Ho ha explicat durant la seva compareixença davant el Consell General. També ha informat que el 2024 s'acabarà amb uns ingressos per IRPF de 63 milions i per l'impost de societats de prop de 100, per sobre del previst inicialment.
El 2024, el Govern va incomplir dos dels quatre preceptes de la llei de sostenibilitat de les finances, l'anomenada regla d'or, que vol garantir comptes públics equilibrats. Per a Ramon Lladós els grups parlamentaris tenen clar que s'han de fer canvis per permetre, per exemple, que l'executiu de torn pugui gastar més en èpoques de crisi o mínima activitat econòmica.
El ministre de Finances, Ramon Lladós, destaca que en períodes de recessió econòmica "hem de poder ajudar les empreses i els assalariats fent que no s'aturi. Això vol dir que Govern hauria de gastar una mica més del que ha ingressat i això vol dir polítiques contracícliques". A hores d'ara, diu Lladós, "la regla d'or, avui en dia, no ens ho permet. I a mi m'agradaria que arribéssim a un consens que ens permetés fer front a situacions ordinàries d'una economia".
Reconeix que arribar a un acord sobre aquestes modificacions és un repte complex perquè, a títol d'exemple, les visions socialdemòcrates aposten per pressions fiscals més altes i les conservadores i liberals per menys. El titular de Finances també assegura que no és evident. "Com ho fem perquè et puguis endeutar quan ho necessites sabent que no t'endeutes massa. Com dones una certa flexibilitat, dins aquestes regles, al Govern d'aquell moment per poder fer-hi front. Si el lligues massa tampoc ho podràs resoldre. Això no és tan evident".
Lladós també ha informat que el 2024 es tancarà amb uns ingressos per l'impost de societat de 97 milions quan s'havia previst al pressupost que fossin 81 milions i que entrin 63 milions per l'IRPF, vuit més del que s'havia calculat.
Informa: Pere Moliné
Imatges: Nil Forcada