L'altra cara del conflicte: "Sóc russa i dic 'no a la guerra'"

Amb els darrers dies de febrer, s'acaba el llarg hivern a Rússia. Per fi, el sol els comença a entrar per les finestres i tot feia esperar que venia el bon temps. Això era el que es pensava la nostra testimoni, fins que es va llevar el darrer dijous del mes i va veure que el seu país havia començat la guerra amb Ucraïna, els seus veïns de l'oest.

Perquè el conflicte també té una altra cara, el de la població russa que veu amb horror el que està fent Putin. 

"Em culpo a mi mateixa per no sentir-me bé. No em puc treure del cap que hi ha gent que està patint per les accions del país on vaig néixer."

Actualment viu a Moscou, on ha intentat manifestar-se contra la guerra. Li fa por. Se sent petita davant la força del Kremlin, que deté els opositors i qualsevol veu dissident que s'aixeca i proclama un "no a la guerra".

No sap si el millor per al seu futur és marxar del país, d'una Rússia amb un règim polític que considera caduc.

"No sé per què, però no podem fer res. Vaig néixer el 1999 i ara tinc 23 anys. Tota la meva vida l'he viscut amb Putin de president".

La preocupa l'abisme entre dues generacions, la dels joves i la de la gent gran, una distància creada a través de la gran màquina de propaganda mediàtica del règim. 

"Hi ha gent que només mira la televisió i  no llegeix mitjans alternatius i independents. Vivim en dos móns totalment separats".

Els mitjans de comunicació que marxen del discurs del Kremlin són sancionats. I és que cada cop és més complicat tenir accés a informació neutral. 

"Ara mateix només queden sense estar bloquejades poques fonts d'informació independents. No em puc creure el que està passant. Estem utilitzant els canals de Telegram per informar-nos".

Una població que està patint també, i que en pocs dies ha hagut d'encaixar quedar aïllada totalment de la resta de món. Amb les sancions imposades per la comunitat internacional, els bancs han començat a fer fallida i la inflació s'espera que sigui del 20%. Fins i tot, en el departament de màrqueting en el que treballa els han caigut projectes.

Cada vegada, doncs, Rússia s'està quedant més sola. Unes sancions que busquen precisament fer caure des de dins el règim de Putin. 

"Odio el govern rus, però estimo molt el país. Aquesta és la meva identitat nacional".

Se sent frustrada també per les guerres dels de dalt, que acaben pagant els de baix

"No podem obviar que hi ha grans decisions que estan fetes només per unes elits polítiques: els Estats Units, la Unió Europea, l'OTAN, Rússia i la Xina".

Tot i això, el sentiment de culpa, no se'l podrà treure mai de dins. 

"Estaré eternament trista i demanant disculpes pel què està passant. Per la gent d'Ucraïna, pels nois russos que estan lluitant... Tinc por pel meu futur, tot és incert".

Informa: Ariadna Guiu Vila