Les cessions obligatòries d'habitatges de la llei òmnibus serà d'un màxim de cinc anys
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Tres anys serà el temps màxim de cessió voluntària dels habitatges buits i cinc en cas que el Govern hagi de recórrer a la justícia per forçar la cessió. A més, no podran estar més de 12 mesos sense llogar a la bossa d'habitatge. Una vegada inclòs en el registre, si l'apartament no es lloga per exemple per manca d'interessats, es retornarà a la propietat en un termini que el Govern ha d'establir, però que oscil·larà entre sis i dotze mesos.
La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, menciona que l'estratègia de Govern és aconseguir d'alguna manera els pisos buits, però remarca i ho diu clarament "no tenim cap intenció de voler pisos. Volem cobrir les necessitats de la part de la població que pugui estar en risc d'exclusió residencial".
El text de la llei ha estat presentat aquest dilluns als actors del concert econòmic i social, que malgrat algunes crítiques al contingut, hi han donat el vistiplau. En tot cas, insisteixen en la necessitat de disposar de dades més concretes, per exemple, dels habitatges buits. El president de la CEA, Gerard Cadena, n'ha posat un d'exemple. "D'aquests pràcticament 2.000 pisos buits que n'hi ha que no tenen consum si ja n'han trobat 200 que no estaven a dins del consum és perquè per exemple a Encamp ja s'han enderrocat".
Per a l'USdA un dels punts que cal corregir és les sancions als propietaris que es neguin a cedir els habitatges. "Trobem que 50 euros el metre quadrat de sanció em sembla bastant poc i pensem que hauria d'anar molt més lluny", esmenta el secretari general de l'USdA, Gabriel Ubach.
La intenció de la ministra Marsol és que el text sigui aprovat pel Govern aquest dimecres o com a molt la setmana vinent i que es pugui presentar a tràmit parlamentari el mes de juliol.
CEA i USdA coincideixen en apujar el salari mínim
Paral·lelament, patronal i sindicats obriran el diàleg per consensuar la pujada salarial de l'any. La CEA està elaborant un estudi, basat en dades segmentals, per presentar la seva proposta. Les dues parts estan d'acord que l'augment del salari mínim és urgent i en el cas dels empresaris estan disposats que sigui superior a l'IPC, mentre que els sindicats volen que s'estableixi al voltant dels 1.700 euros.
Cadena destaca que l'acord més important per a ells és "que s'abordi el salari mínim i que pugui créixer i estem disposats a treballar-lo que sigui superior a l'IPC". En canvi, Ubach opina que si una persona paga 1.000 euros de lloguer "contem que com a mínim ha d'estar entre un 60% o 70% per sobre d'aquests 1.000 euros per poder viure dignament en aquest país".
Informa : Joan A. Sarmiento