El cineasta basc Pablo Malo explica els motius que el van portar a rodar "Lasa i Zabala"
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
El cineasta Pablo Malo va portar ahir al país la seva última proposta, "Lasa i Zabala". Es tracta d´una ficció en què es reviu un dels casos més foscos dels GAL, els Grups Antiterroristes d´Alliberament que es van crear a Espanya als anys 80. Malo s´endinsa en el segrest i posterior assassinat d´aquests dos membres d´ETA.
El Cineclub de les Valls va oferir ahir a la nit la pel·lícula "Lasa i Zabala", amb col·loqui posterior amb el director i un dels actors protagonistes. El cineasta basc ha volgut portar a la gran pantalla la història d´aquests dos joves etarres que van ser segrestats, torturats i després assassinats pels GAL. Tot i que els fets van passar als anys 80, no va ser fins dotze anys després que es van conèixer, quan els cossos dels dos nois van aparèixer a Alacant.La situació va fer seure al banc dels acusats els implicats en aquest assassinat. És precisament el sumari d´aquesta causa el que ha servit de fil conductor de la pel·lícula, que vol ser un retrat de les tècniques que durant anys van dur a terme aquests grups armats parapolicials.Pablo Malo, director de "Lasa y Zabala": "Aquesta ha estat una part molt negra de la democràcia espanyola, en el sentit que durant aquells anys Espanya va baixar uns quants esglaons fins a assemblar-se a les dictadures de Xile i l'Argentina. Sempre dic que a Lasa i Zabala, uns joves que van atracar un banc i van passar a França, els haurien d'haver detingut, jutjat i en cas de resultar culpables de l'atracament, doncs haver complert la pena." Cristian Merchan, Zabala a "Lasa y Zabala": "Aquest és part de l'encert de fer la pel•lícula, ja que com deia abans hi ha molts joves al País Basc, a Espanya i també al món que no coneixen la història del nostre país. Poder fer aquesta pel•lícula fa que la gent jove prengui consciència del que ha passat." Malo assegura que no és una pel·lícula política sinó un film sobre els drets humans. Amb la seva visita a Andorra, el director segueix la gira que l´ha portat a ensenyar l´obra a França, Austràlia o l´Argentina. Assegura que el públic de fora, el que no és del País Basc, li permet veure la situació des d´una altra perspectiva.Informa: Judit Pedrós Imatge: Josep M. Garcia