Clam per enfortir la xarxa de suports al voltant de la reproducció assistida

L'interès cap a les tècniques de reproducció assistida no para de créixer i, de retruc, la necessitat de donacions d'òvuls i d'esperma. Els problemes de fertilitat, l'edat i les estructures familiars diverses són alguns dels motius.

A Andorra aquests processos no es poden fer i, per aquest motiu, cal buscar a fora, sent Espanya la principal destinació. Al programa FOCUS, testimonis i experts reclamen més suports, orientació i xarxa.

Tot i que les tècniques de reproducció assistida i les donacions de gàmetes es fan a l'exterior, la CASS cobreix econòmicament part d'alguns processos sempre que la dona tingui entre 18 i 42 anys, no tingui fills i hi hagi indicació mèdica.

En el que portem d'any, la CASS ha rebut una cinquantena de sol·licituds, 32 de les quals s'han aprovat i 6 estan en estudi. L'any passat en total en va rebre 74, però 21 es van desestimar.

Són diversos els testimonis i els experts que reclamen més sensibilització, orientació i suports.

"Crec que hem de treballar a nivell de xarxa i comunicació entre professionals, no? Ja sigui des dels ginecòlegs d'aquí del país amb clíniques on tenim laboratoris de fertilitat, però també amb un abordatge més biològic, més psicològic."

Julià Álvarez, ginecòleg expert en fertilitat del SAAS i de l’Hospital Arnau de Vilanova

Quant al desplaçament, Esther Argilés, experta en bioètica i infermera del SAAS, afirma que les coses són més difícils per la càrrega mental entre els metges que ho porten i les clíniques de fora.

"Sí que veiem molta angoixa, molta incertesa, hauríem d'atendre totes les fases, des de la presa de decisions fins al resultat positiu o negatiu que pot obtenir amb aquesta situació."

Giulia Colavolpe, estudiant de doctorat d’Antropologia, Grup AFIN Universitat Autònoma de Barcelona

Informa: Laura Cugat