Coliving, menys pisos turístics i regulació de la inversió: la fórmula de l'Institut Nacional de l'Habitatge
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
La problemàtica de l'habitatge és la que més preocupa la gent. Segons les darreres dades de les quals es té constància entre els anys 2019 i 2020, gairebé un 10% del total de la població assegurava haver de destinar més del 35% dels seus ingressos en despeses relacionades amb l'habitatge (lloguer, llum...). La recomanació és que el que es destina al lloguer o a pagar una hipoteca representi només entre el 30/35% de l'economia familiar.
Per pal·liar aquesta situació, des de l'Institut Nacional de l'Habitatge s'aposta perquè es reguli la inversió en matèria immobiliària. I no només l'estrangera, que suposa el 25% de la que hi ha al país, sinó també la dels residents, que és el 75% restant.
Els pisos turístics són també un aspecte a abordar. Al país n'hi ha més de 2.000, sobretot situats a Canillo i al Pas de la Casa. Una gran part ja van ser concebuts com a apartaments per a visitants. El problema rau en els que es van construir per tenir un ús residencial i que han acabat tenint un ús turístic. El fons estima que són un centenar els d'aquesta tipologia.
Posar els pisos buits al mercat del lloguer és crucial per ajudar a alleugerir la problemàtica de manca d'oferta d'habitatge. De fet, amb les dades de FEDA es té constància que hi ha uns 1.700 pisos que tenen un baix consum o gairebé nul.
A més, des de l'institut aposten pel sistema de coliving. A qui aniria destinat?
Segons el director de l'Institut Nacional de l'Habitatge, Josep Maria Pla, "a part d'estudiants, que sembla un públic objectiu bastant clar, també joves que s'emancipen, per a persones grans que viuen soles, però que no necessiten cap tipus de suport i persones que arriben noves al país".
Reconeixen, però, que és només per un moment concret de la vida.
Imatges: Sergi Linares - Fernando Montero
Informa: Ariadna Guiu Vila