Arrenca el judici a Vanessa Mendoza a la Seu de la Justícia

Mendoza ha reiterat que no ha de provar les acusacions que va fer davant les Nacions Unides com, per exemple, que es "retiraven nounats a dones en estat precari econòmic". També ha afegit que a l'informe que es va presentar el 2019 no va mentir. I ha constatat que la informació venia de les dades oficials. I, en aquest sentit, ha exposat que no se l'ataca a ella sinó a la llibertat d'expressió i el feminisme.

"Aquest procés és un procés contra el feminisme, el dret de les dones, contra les llibertats fonamentals i per suposat contra l'avortament i a que s'avanci en drets."

Vanessa Mendoza, presidenta de Stop Violències

La fiscalia, per la seva banda, ha afirmat en el seu informe que Mendoza va fer unes declaracions injurioses contra les institucions "sabent que no eren certes". Per aquest motiu, ha reclamat 6 mesos d'inhabilitació per la presidenta de Stop Violències i una multa de 6.000 euros, a banda d'una indemnització de 6.000 euros. La considera responsable d'un delicte de desprestigi a les institucions.

La defensa n'ha demanat l'absolució perquè ha remarcat que ha de prevaler la llibertat d'expressió. Ha dit, a més, que és el Govern qui hauria de demostrar la falsedat de les acusacions i ha manifestat que és un error per part de la fiscalia haver mantingut la demanda que va iniciar l'executiu. La sentència se sabrà el 17 de gener.

En defensa dels treballadors dels Serveis Socials

Aquests són també els arguments que ha compartit el Govern en un comunicat a petició de diferents mitjans internacionals. Descarta que la situació processal de Medoza tingui res a veure amb la seva militància "legítima i admesa en dret a Andorra, ni a la seva defensa del dret a l'avortament lliure". Un fet, continua, "emparat i protegit pels drets fonamentals d'associació i a la llibertat d'expressió" establerts a la Constitució. 

Defensa l'executiu que l'acció promoguda per la Fiscalia General té com a objectiu "la defensa de la integritat i el bon nom dels treballadors dels serveis socials" perquè considera que les manifestacions de Mendoza "no obeeixen a la realitat" i també que "excedeixen els límits que qualsevol estat de dret i democràtic estableix en l'exercici del dret a la llibertat d'expressió". 

En el mateix comunicat, el Govern explica com està, a hores d'ara, l'afer de la interrupció de l'embaràs a Andorra i insisteix que "treballa per adequar les normes i la pràctica sobre la interrupció voluntària de l'embaràs a l'evolució de la societat andorrana, que anhela la igualtat plena i efectiva entre dones i homes". 

Suport d'AI i de diferents col·lectius feministes

L'encarregada de campanyes d'Amnistia Internacional, Mònica Costa, assegura que "Andorra té un problema amb la llibertat d'expressió". En aquest sentit, demana que es derogui l'article 325 que regula la difamació.

Pel que fa a la concentració, entre les manifestants, hi havia representants del moviment feminista valencià i també dues activistes procedents d'Irlanda. Al judici, on hi ha al voltant d'un centenar de persones, també hi han assistit el secretari general de l'USdA, Gabriel Ubach, i la secretària d'organització del SEP, Carla Guinot. A títol personal i no de partit polític, també han fet acte de presència Judith Salazar i Sussana Vela.  

Mendoza ha entrat a la Batllia tapada davant una gran concentració de mitjans de comunicació. Qui ha volgut dir la seva en el cas Mendoza ha estat l'Associació de Dones d'Andorra. En un comunicat publicat a xarxes, l'entitat considera que la causa hauria d'haver estat resolta "des de la via del diàleg i no des de la confrontació entre les parts". Per aquest motiu, rebutgen el "procediment penal executat" i el judici que està tenint lloc aquest dilluns. 

Informa: Sergi Cano - Pere Moliné 
Imatge: Sergi Cano