Les conseqüències de la crisi de Credit Suisse
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
La manca de confiança dels inversors és el principal neguit de la banca. Es tem que el terratrèmol financer ocasionat per la crisi de Credit Suisse provoqui un efecte dominó al mercat. Experts confirmen la previsió de l'associació de bancs: la plaça financera andorrana no està exposada a l'entitat suïssa i, per tant, no patirà cap afectació. En tot cas, indiquen que hi haurà canvis en la manera d'operar del sector.
La banca andorrana disposa d'una ràtio de solvència i liquiditat molt forta i, per tant, la crisi de Credit Suisse no hauria d'afectar el mercat financer del Principat. Així ho apunten alguns economistes, que destaquen, però, que hi ha preocupació per un possible efecte contagi, que ja va començar amb el col·lapse del Silicon Valley Bank. L'economista Enric Galí afirma que "tenim una mica de pànic" pels fets del 2008. I afegeix que Credit Suisse "els darrers anys tampoc ha estat el millor alumne de la classe".
Però quines conseqüències té aquesta crisi? Tot plegat té a veure amb la confiança cap a les entitats bancàries.
"Tu tens uns diners en una entitat que pot ser més dubtosa o que et fa més por. Tu què fas ràpidament? Els treus i els poses en una entitat més seriosa o més forta. Una entitat com aquesta viu dels diners dels seus dipositants. Si la gent acudeix en massa a treure diners, aquesta entitat es "queda seca".
Enric Galí- Economista
Davant d'aquesta situació, els bancs busquen mantenir una elevada solvència per no perdre la confiança dels clients. "Partint de fets històrics, el que acostuma a passar en aquestes situacions és que hi ha un cert enduriment a l'hora de prestar diners. Et demanaran més diners o més garanties", explica l'economista.
I a tot plegat se li ha de sumar la pujada de tipus d'interès que aplica des de fa mesos el Banc Central Europeu per combatre la inflació i que provoca el refredament de l'economia. La darrera pujada, d'aquesta setmana, els situa al 3,5%.
Informa: Redacció
Imatge: Andreij Cristancho-Arxiu RTVA
Locució: Laura Massegú