Convivència entre zones verdes i creixement urbanístic
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Les grues s'ha convertit en un element més del paisatge d'Andorra perquè cada vegada més el país creix en vertical. La parròquia que millor exemplifica els edificis alts és Escaldes-Engordany. A la zona del Clot d'Emprivat els parcs infantils estan situats al costat de les torres i a les famílies no els acaba d'agradar aquesta situació.
Amb l'arribada del bon temps, hi ha més ganes de passar els dies al parc. Però el fet és que no són els arbres els qui fan ombra, sinó una de les torres que està en construcció. I és que els parcs de la zona del Clot d'Emprivat cada cop més es veuen envoltats d'edificis.
"Tapa tota la llum i només n'hi ha durant el matí. Fa fred, sobretot a l'hivern", es lamenta una mare. Altres recorden nostàlgiques els parcs d'abans, de quan eren nenes. "Quan era petita hi havia més zones verdes, més parcs per anar a jugar, prendre el sol... Ara la gent ja no vol sortir, perquè sortir per estar envoltat d'edificis no té molta gràcia."
L'altra cara de la moneda la posen els turistes, que veuen amb enveja que els parcs d'aquí no són com els que tenen ells. Creuen que són grans i amplis i destaquen que tenen aparcament a prop.
Els que deixen el debat però de banda són els petits. Només volen jugar. Perquè un parc és sobretot un espai de pacificació per als infants.
Buscant l'equilibri
En alguns indrets s'intenta doncs buscar un equilibri amb les zones verdes i per exemple es ja construeixen dos nous parcs.
Un a Santa Coloma, de 3.000 metres quadrats, i l'altre al Pas de la Casa, de 935 metres quadrats, també destinat al públic infantil.
Amb tot, Encamp ha perdut el Prat Gran des de fa mesos i al Parc Central d'Andorra la Vella es tem una reducció d'espai des de fa temps.
Informa: Ariadna Guiu Vila
Imatges: Pere Besolí