Davalla la demanda de targetes de prepagament de primera necessitat i augmenta la d'ajudes a l'habitatge
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Cau l'ús de les targetes de prepagament de productes de primera necessitat. L'any 2022 ho va fer en gairebé un 30% i des d'Afers Socials ho atribueixen a la flexibilització d'ajudes en matèria d'habitatge, el fons del problema en molts dels casos. També ha aparegut un nou perfil: els refugiats que han fugit de la guerra a Ucraïna. En el que es porta de 2023, Afers Socials apunta que el ritme d'usuaris és semblant al de l'any passat.
Si bé en els últims tres anys l'ús de targetes de prepagament havia viscut un increment progressiu, per exemple de més de 400 persones entre el 2020 i el 2021, l'any passat es va produir un descens important d'usuaris de gairebé el 30%. Un percentatge que Afers Socials ha vist créixer en la mateixa proporció en les demandes d'ajuts a l'habitatge de lloguer que el Govern va flexibilitzar la primavera passada per augmentar el poder adquisitiu de la població i que compta amb una convocatòria oberta durant tot l'any. El departament considera que s'han reajustat els suports que, en molts dels casos, tenien la problemàtica dels lloguers com a teló de fons. Pel que fa al 2023, fins a final de març el total d'usuaris era de 367. El departament apunta que la tendència s'assembla a la del 2022.
El director del departament d'Afers Socials, Joan Carles Villaverde, esmenta que la mesura que ha provocat més impacte ha estat la del lloguer. "Com a conseqüència de pagar el lloguer, l'usuari no podia fer front als productes de primera necessitat i se li havia d'atorgar una targeta de prepagament. Ara pot fer front al pagament del lloguer i no necessita aquest recurs".
També han influït altres accions que es troben en el mateix paquet de mesures, com ara l'augment de salaris i pensions, el transport públic gratuït o la flexibilització dels ajuts a l'estudi.
Com a conseqüència del descens d'usuaris, el 2022 també va baixar en un 30% la despesa destinada a aquest recurs, destinant-hi quasi 608.000 euros. També va disminuir l'import mitjà per usuari, que va passar de 635 euros a 609 euros.
Perfil d'usuaris
En l'àmbit de prestacions econòmiques en general, la pandèmia ha fet créixer i despuntar el perfil de persona de 30-40 anys que viu sola i té feina. Pel que fa a les targetes de prepagament, però, les famílies monoparentals continuen estant en primera posició, tot i que hi ha perfils molt variats entre els quals es troben les persones soles, algunes de les quals reben una sola prestació o pensió, les famílies nuclears, algunes de les quals tenen feina però acaben d'arribar a Andorra i han d'adaptar-s'hi, i en el darrer any s'hi ha sumat un nou perfil: les persones refugiades procedents d'Ucraïna. Si bé el 2022 atenien una vuitantena de famílies, ara mateix el total ha caigut a la meitat perquè a poc a poc van trobant feina i allotjament.
Des d'Afers Socials aposten per mantenir aquest recurs d'urgència que acostuma a tenir una durada mitjana de dos mesos, exceptuant la situació dels refugiats que es va prolongant de forma mensual. Defensen que, per una banda, és una ajuda molt ràpida perquè es pot activar en qüestió d'hores amb l'acompanyament d'un treballador social i per l'altra és pràctica perquè l'usuari va directament a comprar el que necessita als centres comercials que hi col·laboren i on es fan inspeccions per garantir un bon funcionament.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Nil Forcada