Més temps per presentar les esmenes a la llei òmnibus
Dubtes per com afectarà la llei òmnibus als nous residents
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
El projecte de la llei òmnibus no deixa indiferent ningú. Sectors relacionats amb l'habitatge i l'assessorament fiscal de nous residents lamenten que se'ls culpabilitzi i que només es destaquin els aspectes negatius de l'arribada d'inversió estrangera.
Per a molts professionals vinculats amb el sector immobiliari o de l'assessorament fiscal, endurir les condicions per establir-se al país, com preveu la llei òmnibus, només aporta inseguretat jurídica i espanta els inversors.
"El que està dient la llei òmnibus és que has de demanar la sol·licitud un cop tinguis la societat constituïda i, d'aquí a un temps, ja et direm si et volem o no al país. Clar, per a algú que vol venir a residir a Andorra és: fes una inversió, busca una llar, fes tot el que cal fer i després ja et direm si et volem o no".
Marc Urgell, soci director ABAST
Llevat d'alguns casos concrets, en general consideren que les inversions estrangeres han aportat molt a l'economia. De fet, destaquen que aquest apartat suposa una aportació molt destacada al PIB i no és just que se'ls consideri els únics culpables de la situació de l'habitatge. Segons Marc Urgell, es tracta d'un problema multifactorial i només hi ha una solució, "construir habitatge més encarat a rendes mitjanes i baixes".
A més, jurídicament sospiten que alguns punts de la llei serien inconstitucionals. Per l'advocat i empresari Pere Augé "molts aspectes estan molt a prop de ser inconstitucionals i, depèn de com s'interpretin, poden ser-ho o no".
Per resoldre el problema cal mirar Catalunya, el model de cooperatives: construir en terreny públic, amb capital bancari i cessió de 50 anys dels habitatges, amb un lloguer que serviria per retornar els crèdits. I per què no, destinar una part dels ingressos dels nous residents a aquesta mena de projectes. Augé considera que així s'aconsegueix "terreny a cost zero i construcció un 30% més barata".
Sobre el paper, la idea és factible, però hi ha altres imponderables que juguen en contra i que segons Pere Augè tenen molt a veure amb la idiosincràsia d'Andorra.
Informa: Joan A. Sarmiento
Imatges: Sergi Linares