Els dubtes sobre fiscalitat, salut i creixement demogràfic centren la primera reunió pública de l’acord d’associació
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Les preocupacions i el desconeixement al voltant d'un possible augment d'impostos, l'impacte de la targeta sanitària europea i el problema de l'habitatge vinculat al creixement demogràfic han centrat la primera trobada oberta al públic per explicar l'acord d'associació amb la Unió Europea. El Govern es planteja organitzar una altra reunió similar després d'omplir el Centre de Congressos deixant gent a les portes.
L'auditori s'ha anat omplint aquest dimarts a la nit fins a haver de penjar el cartell d'aforament complet. A través dels protagonistes de la negociació, s'ha anat dibuixant un acord que ara està en fase de revisió jurídica i traducció. Només començar, Xavier Espot ha deixat clar que aquest no és un projecte de cap Govern ni partit en concret, sinó de molts representants polítics que fa 30 anys que s'apropen a Europa.
Confessa sentir-se més optimista: "Estic convençut que després d'aquest acte, molta més gent és favorable a l'acord d'associació del que ho era abans perquè crec que hem fet un acte honest i planer a on hem pogut tractar moltes de les qüestions que preocupen a la nostra ciutadania".
Per exemple, si s'incrementaran els impostos com l'IGI, cosa que no passarà, i quins avantatges hi haurà a nivell de salut, a on entra la targeta sanitària europea i la coordinació dels sistemes de seguretat social sense canviar la mecànica del país.
S'ha deixat palès que el passaport andorrà s'equipararà al dels estats membres, mantenint la prohibició de la doble nacionalitat i, com era d'esperar, ha sorgit el problema de l'habitatge, una qüestió que el Govern considera que s'ha de resoldre de forma interna.
També s'ha parlat de quotes d'immigració, de la revisió dels antecedents penals, un aspecte que genera certs dubtes, i d'oportunitats de feina si arriben nous sectors, un clar objectiu.
En aquest sentit, Espot ha remarcat que aquest acord "no és la solució ni és la panacea. És un instrument que ens permetrà diversificar la nostra economia, però dependrà de la nostra intel·ligència saber aplicar bé aquest instrument". I es vol explorar la petita indústria d'alt valor afegit, la biotecnologia, la biomedicina o els esports.
Encara no se sap el cost econòmic que tindrà l'acord, però sí que s'hauran d'incorporar unes 26 persones, algunes ja previstes per aquest 2024 per cobrir llocs vacants.
Molts temes a desglossar que es podrien tractar en una segona trobada que, fins al moment, no estava prevista. Aquesta primera presa de contacte amb la població ha servit a molts per conèixer més detalls sobre la iniciativa, tot i que hi ha assistents que han manifestat públicament que s'ha passat massa per sobre. S'han programat reunions informatives fins al mes de maig i la intenció és organitzar el referèndum vinculant a inicis del 2025.
L'accés als mecanismes de liquiditat, en negociació
Una de les qüestions que encara s'està negociant amb els estats veïns és l'accés als mecanismes de liquiditat, a on s'inclou el prestador d'última instància. Concretament, s'està fent de forma paral·lela amb els bancs d'Espanya i França que, al seu torn, han posat el tema sobre la taula del Banc Central Europeu d'on formen part. Espot ha remarcat que sense l'acord d'associació "aquest accés és impossible", però és una iniciativa que es vol anar consolidant quan el projecte estigui més a prop de tirar endavant.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Pere Besolí