Entrem a Casa Rossell, un espai de gran valor històric on el temps es va aturar
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Casa Rossell és una de les cases més importants d'Andorra des del punt de vista econòmic i polític. Recordem que un dels seus membres, Antoni Fiter i Rossell, va escriure el "Manual Digest".
La casa principal, situada a Ordino, va ser construïda al segle XVII i ha patit nombroses reformes. No és visitable, però a RTVA hem tingut l'oportunitat d'entrar-hi amb motiu d'una de les fases de l'inventari que s'ha fet in situ i on hem pogut de veure algunes estances.
Una d'elles és l'anomenat celler de l'oli, cabdal per a la subsistència. Es coneix amb aquest nom, però també s'hi guardaven la sal i el vi. Un lloc fosc i aïllat perquè no hi poguessin entrar les bestioles.
De la mateixa manera trobem el rebost on es conserva la fresquera i unes pasteres invertides al sostre on es penjava l'embotit. Uns fulls de diari servien perquè en cas que hi arribés un animal, rellisqués.
Cinquena fase de l'inventari
El 2001 es va entrar a la casa per fer el primer inventari. Vint anys més tard s'hi ha tornat per continuar la cinquena fase d'aquesta extensa col·lecció per catalogar mobles, objectes i utensilis que per la seva mida no es poden traslladar. La majoria corresponen al camp i a la ramaderia.
A tots se'ls ha donat un codi i s'han documentat per a posteriors consultes i recerques. Alguns dels objectes parlen de la casa, com unes esquelles que porten la inicial de la família, igual que uns esquís de fusta. També n'hi ha de curiosos, com un ratllador i una enginyosa trampa per a ratolins.
La tècnica de Patrimoni Cultural, Mercè Pujol, remarca que "les generacions que van viure en aquesta casa no van llençar mai res i, a més, cap antiquari havia posat mai els peus en aquesta casa".
Al llarg del temps moltes de les estances de la casa van acabar servint de magatzem. En una d'elles, l'empresa de restauració que hi treballa hi ha trobat un escriptori digne d'estudi. Mireia Garcia, una de les tècniques de Retoc Restauració, indica que era "com una caixa tancada amb tapa que es podia transportar i a l'interior de la qual hi havia les escriptures". Ara volen "situar-lo bé en el temps per donar-li el valor que té o, si més no, trobar la cronologia més acurada i decidir si és un moble que val la pena destacar o no". Aparentment creuen que sí.
Fins a la data a la base de dades de la col·lecció ja hi ha 11.500 objectes. A final d'octubre s'encetarà una sisena fase que ha de servir per inventariar tot allò de la casa que no ho estigui i és que escales amunt hi ha moltes estances que esperen el seu torn i on sembla que el temps es va parar el gener del 1986.
Informa Rosa Alberch
Imatges: Pere Besolí