Entrevista a Francesc Casanova, l'home a qui els pisters van salvar després de patir un atac de cor esquiant
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
L'actuació dels pisters ha salvat la vida d'un esquiador. Ara que ja està recuperat, ens explica el seu testimoni. És el Francesc Casanova, un turista de Terrassa que va patir una parada cardíaca mentre esquiava amb el seu fill.
Feia uns dies que l'home havia rebut la vacuna i va pensar que el cansament que sentia era un efecte secundari. El seu historial de pulsacions era normal però li molestava una pressió al pit que presagiava el que estava a punt de passar.
"Em trobava pitjor de mica en mica. El dolor es va anar accentuant i quan ja vaig veure que no estava bé del tot li vaig dir al meu fill que paréssim. En aquest interval va ser quan el meu cos va dir prou."
El Francesc es va desmaiar. Acabava de patir una parada cardíaca a la zona del Pic Blanc. La proximitat dels equips va fer que el poguessin atendre ràpidament. Confessa que ha pensat molt en els que ja anomena els seus àngels de la guarda.
"Els tenia allà. Segons on m'hagués tocat, potser no ho hauria explicat. Això em passa al mig de l'estació, esquiant a la Solana o en un altre lloc i els pisters els hauria tingut a un quart d'hora o 12 minuts i no haurien arribat a temps. M'he plantejat moltes coses. Jo vaig amb bicicleta tant de carretera com de muntanya i penso que si m'hagués passat a la carretera, no ho hauria pogut explicar".
El primer a adonar-se del que estava passant va ser el seu fill que té estudis d'INEF. Veient la importància d'aparells com el DEA diu que farà una formació que mai sobra.
"Jo també la faré i altres membres de la família que han vist què ha passat. No saps mai on et pots trobar i què et pot passar. Igual que m'ha passat a mi, li pot passar a qualsevol altre."
En tan sols tres hores el Francesc va ser atès, evacuat i operat per posar-li dos stents. Diu que ha perdut un 10% de capacitat cardíaca però espera que la recuperació l'ajudi per tornar a Andorra a esquiar i donar les gràcies a tothom que el va ajudar, que de moment avança en aquesta entrevista.
"En aquell moment estava abatut i no podia parlar. Estava en mans dels professionals perquè em curessin i em salvessin, però l'agraïment és una factura que tenim pendent. Els envio una salutació i una abraçada. Pujarem amb el meu fill a donar-los les gràcies i espero que ens puguem veure".
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Sergi Linares