Espanya tomba la comissió rogatòria de la Batllia per investigar Rajoy i membres del seu govern 

Aquest navegador no admet l'element de vídeo.

La Justícia espanyola rebutja col·laborar amb Andorra en l'operació Catalunya, que implica l'expresident Mariano Rajoy, ministres del seu gabinet, així com altres alts càrrecs del seu govern. 

Tot i que, d'entrada, un jutjat de Madrid havia acceptat cooperar en la investigació de l'operació Catalunya, ara l'Audiència de Madrid considera que no es detallen ni individualitzen prou els fets pels quals s'acusa Mariano Rajoy i uns quants membres del seu govern. Per tant, els tribunals espanyols descarten ajudar la justícia andorrana en aquesta investigació. Els implicats estan imputats al Principat per pressions a dirigents i treballadors de BPA per aconseguir informació de la família Pujol.

Amb aquesta resolució de l'Audiència de Madrid, que denega la comissió rogatòria acceptada per un jutjat de primera instància, Rajoy i la resta d'imputats s'estalvien venir a declarar davant la justícia andorrana. La Batllia reclamava fer arribar les imputacions a l'expresident espanyol, als ministres d'Hisenda i Interior, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, i a alts càrrecs com ara l'exsecretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez i l'exdirector de la policia Ignacio Cosidó.  

Els autors de la querella contra Rajoy creuen que la comissió rogatòria tirarà endavant

Els autors de la querella contra Mariano Rajoy, pel cas BPA, creuen que un cop la Batllia descrigui millor els fets, la comissió rogatòria perquè declari en l'afer, tirarà endavant i, per tant, l'expresident espanyol haurà de prestar testimoni.

Això ve després que la justícia del país veí hagi frenat la investigació contra l'antic mandatari per manca d'informació. Els responsables de la demanda, l'Institut de Drets Humans, expliquen que el més probable és que els batlles es desplacin a Espanya per prendre declaració, com ja ha passat abans.

"Això ho veiem positiu, perquè interessa que el procediment compleixi tots els requisits legals. Si no s'hagués fet així per part de les autoritats espanyoles, més endavant ens haguéssim trobat amb una possibilitat d'impugnació del procediment perquè hi hauria algun defecte processal"

Alfons Clavera, advocat de l'Institut de Drets Humans

Informa: Redacció

Informació relacionada

Aquest lloc web utilitza “cookies” per recollir informació estadística sobre la seva navegació i millorar la seva experiència com a usuari. Si vostè continua navegant en aquest lloc web s’entendrà que accepta l’ús de “cookies”.