Els experts debaten sobre la Constitució: reformes, possibles incompliments i l'avortament

L'assessor del Consell General durant el procés constituent, Pere Vilanova, ha detallat que en el seu moment "va ser una conjunció molt especial del moment apropiat, amb els coprínceps apropiats i amb la classe política apropiada". A més, ha destacat que si no hagués sigut així, "encara hi seríem". Amb tot, els experts han debatut sobre els textos de la Carta Magna.

Després de 30 anys vigent, cal reformar la Constitució?

La majoria dels experts ho tenen clar. El batlle episcopal durant el procés constituent, Xavier Jordana, així ho ha constatat. "Hi ha una frase que diu que el que funciona és millor no tocar-ho. I la Constitució té trenta anys i és jove". En la mateixa línia hi ha Vilanova. "Sóc bastant reticent a acceptar que com que no s'ha reformat mai, s'hauria de reformar. Home, depèn". I el primer síndic general de la postconstitució, Josep Dallerès. "S'ha de canviar la Constitució. I per què? Tot el que he sentit fins ara crec que és un problema de desenvolupament de la Constitució".

El síndic general fins el 1992, Albert Gelabert, ha destacat també que si es fes un nou referèndum i sortís el no, podria ser contraproduent. "Hi ha un mecanisme que fa que encara que sigui només per tocar una coma de la Constitució fa que s'hagi de fer un referèndum vinculats. I clar, si no és pot tenir la certesa que sortirà el sí, si sortís negatiu la veritat que seria un fracàs". 

Per la seva banda, el politòleg, Yvan Lara, ha considerat remarcar que en els temps actuals, amb la polarització i la inestabilitat política que hi ha, "el fet que tinguem una cosa estable crec que és un valor positiu en si de la Constitució". Tot i això, ha valorat que "s'ha de conjugar amb que cada generació té dret a poder dir la seva sobre el marc principal del contracte social".

En quin punt es troba el desplegament legislatiu de la Carta Magna?

Vilanova ha manifestat que és un text que ha d'anar evolucionant. "No hi ha cap Constitució que el dia que l'aproves, la setmana vinent ja té tot el desplegament legislatiu fet". Així, Gelabert ha comentat que, en aquest sentit, el desplegament es fa "quan hi ha un requeriment de la mateixa societat civil". I ha afegit que "els polítics tenen el Consell per fer el desplegament".

No s'ha complert algun aspecte que recull la Constitució?

Ha respòs la pregunta Jordana:

"El primer any, quan es va posar el funcionament el Consell Superior de la Justícia, el Govern li va negar la facultat de poder gestionar-se el pressupost. Va ser una martellada. Jo votaria a favor que no existís el ministeri de Justícia i que les funcions les assumeixi íntegrament el Consell Superior de la Justícia, com crec que era l'esperit constitucional"
Xavier Jordana, batlle episcopal durant el procés constituent

Es podria despenalitzar l'avortament sense reformar la Constitució?

Lara ha posat en valor que l'avortament ha deixat de ser un tema que no s'havia de tocar, però ha explicat que encara "no hem arribat al punt de tenir un avortament normalitzat, que és el que li tocaria a un país occidental. Però crec que s'ha fet una passa endavant interessant, perquè ha deixat de ser una temàtica tabú".

Vilanova ha exposat que aquest és un tema legislatiu que només depèn "dels representants del poble. El que ha de tenir la Constitució és un mecanisme preexistent que el dia que així es desllorigui, pugui facilitar a qui no vulgui firmar-ho, parlo dels coprínceps, d'una porta de sortida digna".

Informa: Ariadna Guiu Vila-Oliver Jaén-Rosa Alberch
Imatges: Sergi Linares-Anna Romagosa