El glaucoma: segona causa de ceguera al món

El glaucoma és una de les malalties més freqüents als ulls i actualment la segona causa de ceguera al món, després de les cataractes. Afecta el nervi òptic, concretament en la fase de transmissió de la visió des que capten els nostres ulls la imatge fins a que arriba la informació al cervell. El pacient va perdent camp visual, concretament de manera perifèrica fins al centre de la visió.  De manera més tècnica, la malaltia s'origina per pressió sostinguda al nervi ocular que afecta les fibres nervioses de la retina i acaba provocant una disminució del camp visual, en paraules de l'oftalmòloga del centre mèdic Valira, Andrea Capecchi.

Els símptomes són gairebé inexistents fins que la malaltia es troba en un estadi avançat. La nitidesa i la pèrdua del camp visual és progressiva i només es percep quan ja està molt desenvolupada. Es per això que és imprescindible detectar al més aviat possible la malaltia. 'És molt important detectar-ho als estadis inicials i així prevenir el dany que pugui ocasionar el glaucoma al nervi òptic', afegeix l'oftalmòleg d'IMO grup, Carlos Barrios. Els especialistes asseguren que és una pèrdua indolora i progressiva de les fibres nervioses i aquestes no es poden recuperar. Per tant, aquell camp visual perdut fins al moment no es refà.  

Tot i ser una malaltia incurable, si que existeixen tractament per frenar-la. El Dr. Barrios explica que els tractaments van enfocats principalment a baixar la pressió intraocular i a millorar el sistema de drenatge dins de l'ull. L'enfocament mèdic, per tant, s'orienta a frenar la seva progressió i disminuir la pressió al nervi òptic. Els tractament poden ser mèdics o quirúrgics. Per una banda el tractament mèdic consisteix a aplicar gotes, col·liris, als ulls diàriament. Però, un cop la malaltia ja està molt avançada són necessaris tractament de làser o fins i tot cirurgies. 

A part del component genètic, existeixen altres característiques que poden afavorir a patir glaucoma. Les persones afroamericanes, els majors de 60 anys i persones amb altres patologies oculars tenen més factors de risc. Els oftalmòlegs recomanen fer una visita anual als majors de 60 anys i cada dos als majors de 40, ja que aquesta edat és la de major incidència de la malaltia. 

Per disminuir els riscs, els oftalmòlegs recomanen consumir aliments rics en omega 3 i evitar els productes processats. 

Actualment, seixanta milions de persones pateixen la malaltia i la meitat no saben que la tenen. Per això, és important visitar un especialista per descartar un possible diagnòstic.

Informa: Neus Vila
Imatges: Eric Escabias