El Govern, obert a parlar dels percentatges d'increment dels lloguers i a limitar el preu
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Ahir al vespre es va viure una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden al país, amb un miler de persones. La petició: el dret a un habitatge digne. Els congregats criticaven precisament l'acció del Govern en aquesta matèria. De fet, el darrer projecte de llei que va presentar l'executiu, el que prorroga els lloguers entre 1 i 4 anys, però que també els actualitza amb l'IPC i percentatges addicionals, és el que ha acabat de caldejar els ànims. L'executiu diu prendre'n nota i reconeix que potser no han sabut explicar suficientment bé el projecte de llei, que afirmen que protegeix els arrendataris.
El cap de Govern, Xavier Espot, assegura que "en aquesta manifestació hi havia un clam contra determinades polítiques d'habitatge d'aquest Govern. Potser contra la idea que s'ha instal·lat de determinades polítiques en matèria d'habitatge no es corresponen ben bé a la realitat. Crec que també, sense voler interpretar el sentit de les persones que es van manifestar ahir, vull pensar que hi havia un clam perquè tots i cadascun dels responsables polítics ens poséssim d'acord i consensuéssim mesures i no utilitzar la temàtica de l'habitatge, la inversió estrangera i el creixement del país com a arma llancívola".
Per la seva banda, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, vol que "tothom es quedi tranquil i que sàpiguen que podran continuar als seus habitatges. En alguns casos tindran una prórroga més o menys llarga, però que en tots els casos serà d'un any. Crec que aquest és un missatge que no vaig saber explicar i hi ha intranquil·litat. És cert que alguns llogaters rebent cartes dient-los que el dia 31 de desembre han d'abandonar els seus pisos, però que estiguin tranquils, perquè aquestes cartes decauran i no tindran cap efecte".
Davant aquesta situació, l'executiu s'ha reunit d'urgència aquesta tarda juntament amb els grups parlamentaris de la majoria. El següent pas: trobar-se amb totes les formacions presents al Consell General per poder consensuar mesures. Diuen no estar tancats a res. Ni a poder posar algun límit als preus.
En aquest sentit, Espot explica que és una mesura difícil d'adoptar perquè "això vol dir pentinar tot el parc immobiliari del país, definir-lo bé". També remarca que no és el mateix un pis a Canillo que a Prat de la Creu, ni un pis de 30 anys o bé d'obra nova. I afegeix que "estem oberts a parlar-ne amb els grups parlamentaris. Però hem de ser conscients que aquesta no és la solució al problema de l'habitatge. És una tireta, com també ho és la pròrroga forçosa".
Ni tampoc a reconsiderar els percentatges de pujades als contractes dels lloguers. "Estem disposats a estudiar i revisar les mesures que hem introduït en aquest projecte de llei. Especialment aquesta qüestió de l'increment", indica el cap de Govern.
Repeteixen que per a aquesta legislatura l'aposta és la creació d'un parc públic d'habitatge i fer aflorar els pisos buits.
Imatges: Nil Forcada
Informa: Ariadna Guiu Vila