Hi ha circuit per avortar?

Darrere la penalització de l'avortament hi ha històries d'interrupcions voluntàries. Com el cas de la Maria, com prefereix que l'anomenem per mantenir l'anonimat, que va decidir no seguir endavant amb el seu embaràs. Reconeix que per molt que es tinguin els motius molt clars, no deixa de ser una decisió molt complicada de prendre.

Altres interrupcions s'han de fer per motius de salut. Per l'estat del fetus o per perill de mort per a la mare. És el cas de la Meri i el David, que no van poder continuar endavant amb l'embaràs de la seva filla Aina perquè els metges els van alertar que naixeria en estat vegetatiu. Que l'únic que podria fer per si sola seria respirar. Una situació que els va generar un gran dolor emocional. 

I un cop les dues decisions, doloroses, preses, comença el periple de trucades i visites. "Vam trucar primer al Ministeri de Salut i ens van dir que no podien fer res. Ens van derivar a Afers Socials, al SIAD... Després de totes les trucades i d'explicar diferents vegades la nostra història, tots ens deien que ho sentien, però que no hi podien fer res", explica la parella. 

En el cas de la Maria, que va decidir no tirar endavant, va haver de ser ella mateixa qui decidís a quin centre hospitalari aniria. Va haver de trucar i demanar les hores de les visites. "Si tu ja sents que estàs fallant al teu fill, el que no podem permetre és que el teu país et doni l'esquena."

Perquè darrere la paraula interrupció també hi ha molts matisos. Un, el del dolor per la pèrdua d'un fill. L'altre, el d'una decisió, la d'avortar, que no està exempta de seqüeles psicològiques i físiques. "Passes episodis de dolor molt intens. Tens un sagnat que pot arribar a ser molt abundant i això fa que et trobis malament. A nivell emocional també és un moment molt complicat i l'acostumes a passar tota sola", relata la Maria.

Un relat difícil, al qual decideix posar veu tot i l'estigma. Ja que explica que la seva és una història que ha decidit compartir només amb el seu cercle més íntim. Relata que ara aixeca la veu per poder ajudar les noies més joves que es puguin trobar en situacions com la seva. "Quan va acabar tot aquest procés el que vaig sentir és que m'havia alliberat. Vaig sentir que si era capaç de superar adversitats com aquesta també seria capaç de superar-ne altres."

Quin circuit s'ha de seguir

La testimoni explica que el primer pas és fer-se un test per comprovar que estàs embarassada. Si decideixes que és un embaràs que no vols tirar endavant, s'ha de demanar hora al SIAD. Allí t'expliquen com és el procediment que hauràs d'emprendre. T'ensenyen els documents, però només els pots fotografiar perquè la dona no se'ls pot endur a casa. La testimoni destaca que aconseguir hora al SIAD tampoc es fa d'un dia per l'altre. 

Un cop decideixis on vols interrompre l'embaràs (les opcions més pròximes són Espanya i França), has de demanar-te tu mateixa les hores de les visites. Des de fa dos anys també es pot dur a terme la interrupció farmacològica, fins a les 9 setmanes de gestació, a la Seu d'Urgell. 

Un cop concertada la primera visita amb un centre sanitari fora d'Andorra, manifestes la teva voluntat de no seguir endavant amb l'embaràs. Però la interrupció no es pot dur a terme el mateix dia. Entremig, al centre sanitari t'envien a casa teva, ja que legalment és obligatori reflexionar si finalment vols acabar duent a terme la interrupció. 

Quan tornes al cap d'uns dies al centre de salut, la testimoni explica que ratifiques la decisió que has pres. És llavors quan et donen la primera de les dues píndoles abortives, que has de prendre al mateix centre sanitari. La segona píndola l'has de prendre a casa teva amb unes hores de diferència. Des del centre recomanen estar en un espai segur i còmode, perquè com explica la testimoni durant tot el procés es pateix de molts dolors i d'abundant sagnat. 

Un temps després, et visita al ginecòleg al mateix centre per veure que finalment l'avortament s'ha dut a terme i que no té complicacions afegides. 

És important també saber que en cas de tenir la nacionalitat espanyola, però ser resident a Andorra, el procediment no té cobertura sanitària a Espanya. Serà un cost, de més de 300 euros, que l'haurà d'abonar la dona. 

I quan s'ha d'interrompre l'embaràs per motius mèdics?

El circuit, en canvi, per a les parelles o les dones que es veuen obligats a interrompre l'embaràs per motius mèdics és diferent. En els casos de les parelles que han explicat a RTVA la seva història, han estat derivats a l'Hospital Clínic de Barcelona quan en una revisió ginecològica a Andorra s'ha vist que alguna cosa no anava bé. 

Finalment, quan l'hospital els confirma que és un embaràs que podria finalitzar amb la mort del fetus en el seu naixement, se'ls dona dues opcions. Gestar fins que el nadó mori o neixi amb les complicacions de la seva malaltia o bé interrompre l'embaràs. En ser casos en els quals ja s'han superat les 22 setmanes de gestació, el límit que marca Espanya per a un avortament per motius mèdics o pels tres supòsits bàsics (perill de mort per a la mare, malformació del fetus i violació), han de passar per un comitè mèdic. 

És aquest tribunal format per tres especialistes de la salut el qui acaba validant la interrupció de l'embaràs. En ser casos de gestació avançada, les dones passen també per un part, amb el dolor emocional que suposa per a les parelles. 

Els testimonis expliquen que aquest procés d'interrupció quirúrgica de l'embaràs tampoc té cobertura sanitària i té un cost d'entre 4.000 i 6.000 euros. A més, també del cost de poder portar les cendres del nadó que esperaven des de Barcelona fins a Andorra. Una xifra que es pot enfilar fins als 3.000 euros i que ha fet que algunes de les parelles es vegin obligades a enterrar els seus fills en foses comunes per a dol perinatal. 

Informa: Ariadna Guiu Vila
Imatges: Eric Escabias - Fernando Montero - Pere Besolí - Ricard Tenza - Sergi Linares - Albert Refart