Les institucions musicals busquen fórmules per actualitzar la música clàssica
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Una imatge de Beethoven recorda el primer dels considerats músics moderns dins el gènere clàssic. La modernitat ha estat sempre present al llarg de la història i dels que ens han precedit n'hem agafat influències.
I què passa amb el públic de la música clàssica? Cada vegada és més impacient i demana més estímuls; per això, els creadors i les grans institucions actualitzen la manera de presentar un repertori.
Amb esdeveniments com aquests, ens plantegem quina és la fórmula de la música clàssica per sobreviure a altres gèneres. El director del Palau de la Música Catalana, Joan Oller, considera que la tasca passa per fer més propers i vívids els espectacles i potenciar la base, en el seu cas, del cant coral.
Estem en aquest procés i estem vivint experiències molt interessants, com vam fer fa dos anys amb un Rèquiem de Mozart dirigit per Pere Faura, en què els cantants es movien i en algun moment semblava que ballaven i tot. O com vam fer aquest estiu amb el Rèquiem de Fauré a l'Hospital de Sant Pau, on vam trencar la barrera entre públic i cantant, no sabies què era públic i què cantant. També cantar sense partitura, sempre que es pot. Són elements que facilita el contacte i que la gent pugui veure el cant coral en una dimensió diferent perquè el cant coral no és sempre gent amb partitura i distant.
Joan Oller, director del Palau de la Música Catalana.
El Palau de la Música Catalana reserva un espai per al fundador del cant coral, Josep Anselm Clavé, l'home que animava a cantar com a alternativa als mals hàbits de molts homes que quan acabaven de treballar anaven a la taverna. Avui busca ser bressol i santuari d'aquesta disciplina.
Que la nostra escola coral sigui un planter de cantaires que després a l'Orfeó puguin gaudir dels més bons concerts i que la resta senti el Palau com casa seva. Crec que hem d'assegurar que les escoles tinguin cant coral com una activitat extraescolar o sisena hora. Del fet que es faci popular el cant coral entre nens i nenes, en dependrà l'afició en un futur.
Joan Oller, director del Palau de la Música Catalana
Sense ser cap dels edificis més visitats de Barcelona, és una de les visites més ben valorades en ser l'única sala de concerts del món patrimoni de la Humanitat. Per això, en el Pla Estratègic fins al 2026 es planteja passar de dos-cents a quatre-cents mil visitants.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Albert Refart