Juristes i sindicats qüestionen la llei andorrana de vaga
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
L'amenaça de vaga a Coopalsa ha incentivat el debat sobre la regulació d'aquest dret dels treballadors. Juristes i sindicats consideren la llei poc equitativa, restrictiva amb els drets dels treballadors i poc clara.
El dret de vaga queda recollit a la llei qualificada de mesures de conflicte col·lectiu. S'estableix com i amb quins mecanismes es pot convocar i determina com s'estableixen els serveis mínims. Però, en quins punts difereix de la legislació d'altres estats?
A la majoria d'Europa, l'acord sobre els serveis mínims sorgeix de la negociació entre les parts, com aquí. Però la diferència és que a Andorra, davant la manca d'acord, és l'empresa qui decideix.
"Quan es convoca una vaga per part dels treballadors, s'ha de fer amb vuit dies d'antelació en el cas d'un servei públic. Les parts, el comitè de vaga i l'empresari, es reuneixen per decidir els serveis mínims. Si no es posen d'acord, és l'empresari qui decideix els serveis mínims. Penso que qui hauria d'intervenir és l'autoritat laboral, aquesta és la diferència més clara amb d'altres països".
Eduard Coll, advocat laboralista
A més, el Govern també té potestat d'aprovar o no la convocatòria de vaga, que en el cas dels xofers té un altre afegit i és que el transport de passatgers és considerat un servei públic. Els dies de vaga no són retribuïts, i en això la llei andorrana no és diferent, tot i que amb puntualitzacions.
Espanya i França determinen que les parts pactin com es recuperen les hores perdudes, però aquí no i "això fa que, en un país com Andorra on hi ha molts problemes per arribar a final de mes, sigui molt difícil que un treballador es plantegi anar a una vaga", raona el secretari general de l'USdA, Gabriel Ubach.
Lluny dels estàndards internacionals
Tot plegat fa que, per a alguns, la legislació laboral andorrana no compleixi els estàndards internacionals. Eduard Coll és un d'ells, perquè creu que "la legislació laboral d'aquest país no compleix amb la Carta social europea, ni amb el conveni de l'Organització Internacional del Treball. Un cas claríssim és el comiat no causal".
Si finalment es compleix l'amenaça dels conductors, seria una excepció en la història laboral del país, ja que fins ara només funcionaris com els docents o els duaners han fet vaga.
Informa: Joan A. Sarmiento