L’abús i l’accés il·limitat a les xarxes, a debat amb joves i pares
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
El 90% dels adolescents disposen de mòbil amb accés il·limitat a Internet als 10 anys, segons la mitjana, i més del 30% passa més de 5 hores connectat, sobretot a les nits. Unes xifres que preocupen a les famílies, educadors, professionals de la salut i a molts joves i que s’han posat sobre la taula en la primera de les tres jornades 'Filant xarxes'. Davant d'aquestes dades alarmants, els participants coincideixen en què els joves haurien de tenir, com a mínim, el seu primer mòbil als 12 anys.
A quina edat es comença a utilitzar el mòbil, quant de temps i per què. Aquests han estat els temes que s’han tractat en la primera de les tres xerrades 'Filant xarxes', organitzades pel comú d’Andorra la Vella amb la col.laboració d’Unicef a El Rusc, entre adolescents, pares i mares, educadors i professionals de la salut mental. Precisament l’objectiu central de l’acte, a on han participat una setantena de persones, ha estat exposar l’abast de la problemàtica amb l’opinió dels joves i les famílies al centre.
Primer de tot s’han compartit dades i informacions per part de la responsable de la unitat de Salut mental infantojuvenil del SAAS, Maria Giró, i el periodista expert en tecnologia Jordi Pérez, passant després a un debat participatiu amb el públic en què s’han votat qüestions com ara si cal dormir al costat del mòbil cada nit, una rutina en la gran la majoria de joves.
És sabut que l’accés a Internet i a les xarxes la majoria de vegades és incontrolat i sense el context necessari per entendre com i quanta estona navegar, fet que provoca una afectació en el desenvolupament neuronal i emocional dels infants i adolescents. Un escenari que neguiteja i molt, i per això els experts apunten que cal limitar-ho i regular-ho, començant pels governs, les plataformes i les pròpies famílies. També ressalten que encara pesa molta incertesa sobre les conseqüències que poden haver-hi a llarg termini.
Impacte en la salut mental
Conseqüències com ara casos de depressió que costen més de millorar. Aïllaments de més temps també per l'ús de les xarxes. Addicció al joc, o a les xarxes socials. "Depenent del gènere també hi ha diferències", explica Giró, i afegeix que "el que sí està clar és que hi ha d'haver unes normes. Unes normes de com els nens i adolescents utilitzen tot això".
Per la seva banda, Pérez ha valorat que les plataformes "s'han de posar les piles i veure que hi ha problemes que ells saben -per problemes interns que tenen- que afecten a persones de menys de 18 anys i que poden anar regulant". Alguns dels canvis que el periodista proposa són amagar el nombre de m'agrada o la impossibilitat de rebre missatges d'adults.
Les següents jornades se centraran en parlar sobre la resolució de conflictes i les oportunitats de futur entre el jovent i tindran lloc també a El Rusc els propers 28 de febrer i 18 d’abril, respectivament.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Pere Besolí