L'escriptor ordinenc Albert Pujal recopila dos mil noms de cases en un llibre
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Al segle XVI el concili de Trento va dictar que s´havien de registrar els naixements i els matrimonis i aquí és on els noms de les cases andorranes que fins aleshores servien per identificar les persones passen a ser cognoms. Però d´on venien? L'escriptor ordinenc Albert Pujal n'ha recopilat dos mil que ens explica en el llibre que ha presentat aquest matí.
Andorra es forma a partir de petites comunitats que, per protegir els seus béns, utilitzen el nom de casa a les escriptures notarials, al voltant del segle XII i XIII. Alguns evolucionen com el cas de Pere Arnau que passa a ser Parnal. D´altres s´han mantingut perennes, com el cas de Babot. Els primers congoms que arriben a Andorra ho fan amb les conquestes dels bàrbars però aviat es llatinitzen cap al segle XII i amb el temps passen a donar nom a la casa. Però de procedències en trobem moltes i variades. N´hi ha com Dolça que és nom de donar, atributs com Gallard, d´infraestructures com Casal o Palanques; gentilicis com Lombardo o Gabatx; i accidents naturals com Areny. També trobem els patronímics, aquells que provenen d´un familiar com Andreu. "Història de tots els noms de casa d´Andorra" conté dos mil noms de cases que s´han trobat a partir del documents dels segles XIII, XIV i XV i del qual se n´ha fet una edició limitada de 273 exemplars. Informa: Rosa Alberch Imatge: Sergi Pla