Andorra i la Unió Europea arrenquen el debat sobre la lliure circulació de persones
La lliure circulació de persones i les telecomunicacions, reptes a curt termini en la negociació per a l'acord amb la UE
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Aquesta setmana ha arrencat el debat sobre la lliure circulació de persones en el marc de la negociació per a l'acord d'associació amb la Unió Europea. Per aquest 2022 es preveuen tres rondes de negociació més, en les quals també es tractarà el monopoli d'Andorra Telecom. La voluntat és tenir un text acordat durant el segon semestre de l'any vinent per després sotmetre'l a referèndum.
Els annexos relacionats amb la lliure circulació de persones i les telecomunicacions seran els principals reptes a curt termini per a la secretaria d'Estat d'Afers Europeus en la negociació per a l'acord amb la Unió Europea, encapçalada per Landry RIba, que ha recordat que són "aspectes sensibles" que requereixen arbitratge polític. Tot i això, ha assegurat que s'ha sabut identificar i concretar les qüestions que caldrà debatre en tots dos casos.
Precisament, aquest any es preveuen com a mínim tres rondes de negociació més. La propera, entre juny i juliol. Un dels compromisos de França en la seva presidència del Consell de la Unió Europea ha estat posar sobre la taula els aspectes que representen un escull com pot ser la qüestió immigratòria i el monopoli d'Andorra Telecom. Mentrestant, però, es mantenen contactes amb la República Txeca i Suècia perquè, quan assumeixin la presidència de l'organisme europeu, mantinguin el compromís.
Quant a la lliure circulació de persones, el secretari d'Estat ha destacat que la reunió de dimarts passat va permetre discernir alguns dels temes prioritaris transversals i específics a definir, com les quotes d'immigració, la condició de ciutadania europea, l'ordre públic i les modalitats de reagrupament.
El Govern continua fixant-se en el model de Liechtenstein que, per exemple, utilitza un càlcul per a les autoritzacions de residència que permet que la població creixi de forma controlada, un fet que, segons Riba, contribueix a la gestió sostenible dels recursos públics. A més, ha destacat, l'exemple de Liechtenstein s'utilitza perquè el seu acord "ha estat renovat diverses vegades, està en vigor, té un precedent jurídic, forma part del dret europeu i s'ha revalidat".
La previsió és que es pugui disposar d'un text acordat durant el segon semestre del 2023, amb la presidència d'Espanya al Consell. A partir d'aquí s'haurà de preparar una consulta per sotmetre'l a referèndum. Es tracta d'un calendari que ha estat consensuat amb els estats membres que presidiran el Consell els propers mesos.
En dues setmanes s'engegaran jornades informatives al voltant dels diferents programes europeus amb l'objectiu, més enllà d'informar, de copsar si realment susciten interès entre la població. Al setembre es reprendran les reunions públiques per explicar el desenvolupament de la negociació. En aquest sentit, Landry Riba ha destacat que es continuarà divulgant no amb l'objectiu de convèncer, sinó posant sobre la taula els reptes perquè la població es creï una opinió. El secretari d'Estat constata que a hores d'ara no hi ha "una oposició organitzada" del projecte, però si reconeix l'existència de neguits en diferents secors professionals i econòmics.
Informa: Oliver Jaén
Imatge: Desirée Sala
Imatges cedides per: Comissió Europea i Govern