Primer dia sense mascaretes als interiors
La mascareta: d'ús residual a eina indispensable els darrers dos anys
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Aquests darrers dos anys la mascareta ha format part de la nostra vida. N'hem tingut de tots colors. Primer les de roba, després les quirúrgiques, les FFP2 i les transparents, i de ben segur ens en deixem alguna. Un complement que ha ajudat a evitar la propagació del virus, molèstia per alguns i eina indispensable per altres.
Abans de l'arribada de la Covid-19, les mascaretes eren per a la majoria de nosaltres una eina exclusiva dels hospitals i molt freqüent a països asiàtics. Però aquest virus ho ha canviat tot i ens ha obligat a ser inventius quan aquesta protecció va esdevenir obligatòria i no hi havia estoc.
La primera iniciativa va ser la de les mascaretes casolanes. Un grup de persones es va unir tot i el confinament per elaborar aquesta protecció facial, rudimentària a l'inici però que va fer un gran servei.
L'arribada d'estocs de mascaretes a Andorra i a les farmàcies també va ser motiu de notícia i se'n va limitar la venda en un moment de molta demanda. Eren les quirúrgiques i després les FFP2, les que més protegien.
Un cop passada la primera fase de confinament total el mercat de les mascaretes s'ha anat ampliant per acabar veient-ne de tots colors i formes.
També ha estat motiu de debat la transparent, molt recomanada per persones amb dificultat auditiva, les escoles i les guarderies. I avui dia qui no en té sempre una al cotxe, a la bossa o a la butxaca per si de cas?
La mascareta que ha estat més o menys present al dia a dia dels carrers segons la incidència del virus s'ha retirat ara també en interiors. A excepció, això sí, dels centres sociosanitaris.
Potser a partir d'aquest dimarts els anomenats infants de la Covid veuran per primera vegada la cara de moltes persones que fins ara només han pogut veure a mitges.
Informa: Anna Pifarré